Les denúncies per violència masclista van créixer un 6,6% durant el trimestre del 2025 a la comarca. Més enllà del titular, l'informe publicat per l’Observatori permet extreure algunes conclusions més concretes que els experts contextualitzen amb un matís que es repeteix. "Hi ha molta dada oculta. Casos que no apareixen en l'estadística. Només quan parlem d'un feminicidi coneixem el volum real", adverteix Remei Sáez, presidenta de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, que integra més d'un centenar d'entitats vinculades a la lluita contra la xacra. "El que veiem és que augmenten les denúncies, però no vol dir que augmenti el fenomen", sintetitzava fa uns mesos sobre aquesta realitat 'intangible' Encarna Bodelón, professora de Filosofia del dret i membre del grup vinculat a la UAB Antígona.
Fins al mes d'abril, els quatre partits judicials del Vallès Occidental van registrar 704 denúncies per aquesta tipologia de fets. D’acord amb les dades del Consejo General del Poder Judicial, recollides pel mateix òrgan vinculat al Consell Comarcal, el 85% de les denúncies registrades provenen d'un atestat policial amb denúncia de la mateixa víctima i prop d'un 12% deriven d'un informe de lesions. D’aquesta manera, la ràtio de denúncies de la comarca se situa en el 14,4 per cada 10.000 dones, valor inferior a la mitjana catalana (14,8) i estatal (19,3).
El vincle víctima-agressor
Una altra de les preocupacions compartides entre els col·lectius que treballen per a l'erradicació de les violències és que hi ha dones que tenen por d'explicar-ho. En molts casos, per la proximitat del seu botxí. "Sabem que en moltes ocasions l'abús es produeix directament en el seu entorn, amics i familiars", expressa Sáez, que apunta al cas recent d'una víctima que no va aixecar el telèfon perquè va rebre coaccions. "Era una persona que formava part del mateix grup d'amics", un fet que sovint provoca la protecció d'algun altre integrant per evitar que la situació transcendeixi. "Hi ha amenaces de l'entorn, perquè hi ha vincles. I tot això no està recollit en l'estadística", reitera.
Pel que fa als delictes vinculats a la violència de gènere, el 78,8% són per lesions i maltractaments, mentre que el trencament de penes i mesures representen el 10,7% i els delictes contra la llibertat, integritat moral, la intimitat i l’honor el 9,7%. Sáez demana posar la lupa en aquelles agressions que es produeixen a casa i en espais d'oci, amb més conscienciació. "La prevenció, la sensibilització o elements com els espais lila són clau", detecta. Eines que protegeixin la víctima i donin garanties per a afrontar processos que són durs. El balanç destaca que cada 100 dones víctimes de violència masclista, 9,5 van decidir no declarar contra el seu agressor en el procediment judicial. Aquesta proporció és lleugerament inferior a la mitjana catalana (11%) i estatal (10,3%) registrada al primer trimestre.
Processos de denúncia complicats
Sigui com sigui, les veus insisteixen que calen més instruments. Més accions. "Falten recursos per a l'atenció de les persones víctimes perquè s'activi bé el circuit. Hi ha crims amb denúncies posades i això és perquè falten recursos", insisteixen des de la plataforma.
En clau judicial, del total d’assumptes que van acabar en sentència, en el 99,2% dels casos va ser condemnatòria. Registres que assenyalen la importància de conèixer les vies a disposició de la víctima per poder activar els mecanismes. "Cal formació amb perspectiva de tots els agents per detectar i acompanyar. Especialització i difusió per saber on i com es pot acudir", tanca Sáez.
