Foto: Àgata Casanovas
El musical que a molts els va canviar la vida, Rent, continua sonant molt actual amb els seus joves bohemis que no poden pagar el lloguer i albiren un futur incert. Daniel Anglès, que el va cantar el 1999, el dirigeix amb el sabadellenc Miquel Tejada com a responsable musical.
El Casino l’Aliança del Poblenou, a Barcelona, acull aquest dimarts l’estrena oficial de la primera versió catalana de Rent, el musical de Jonathan Larson que triomfava als premis Tony de 1996 i obtenia un Pulitzer amb els seus ‘okupes’ artistes amb poques expectatives enmig de la sida, les drogues i l’amor adolescent, homosexualitat inclosa.
Podria semblar que, vint anys després, aquell Rent trencador que revolucionava l’off-Broadway –mentre el seu autor moria dos dies abans del primer passi privat a causa d’un aneurisme d’aorta– quedaria desfasat. Però, potser exceptuant el tema de la sida, en molts elements continua vigent, observa Miquel Tejada. «La malaltia ha passat de terminal a crònica, però encara és un drama, i la resta segueix sent actual, com els joves que no poden pagar un lloguer perquè cobren 600 euros i han de compartir pis…».
Tejada és el director musical d’aquest Rent que dirigeix Daniel Anglès, que va interpretar el paper de Mark Cohen el 1999 en la primera i única versió a Barcelona, en castellà. Hi ha més sabadellencs, com els músics Oriol Padrós (guitarra) i Betel M. Daura (bateria) o la caracteritzadora Núria Llunell, amb un Butaca per Doña Rosita y la soltera al TNC.
20 anys exactes
Coincidint amb el dia exacte dels 20 anys del primer passi a Nova York, arrenquen les 40 úniques funcions al Poblenou amb un potent elenc que inclou des d’intèrprets amb més experiència com Nil Bofill (Mark Cohen), Víctor Arbelo (Roger Davis), Roger Berruezo (Benjamin «Benny» Coffin III), Anna Herebia (Maureen) o Queralt Albinyana (Joanne) a una joveníssima debutant com Mireia Òrrit, que als 19 anys assumeix el personatge de Mimí.
Tal com s’ha pogut veure en les prèvies d’aquest cap de setmana, l’històric teatre del Poblenou, amb prop d’un miler de localitats, exhibeix una potent escenografia i llums per aquesta ambiciosa producció on figura Javier Pérez-Tenessa, fundador i president d’honor d’eDreams.
L’inversor, «un apassionat de l’art», diu Tejada, ha aportat «la visió de negoci» oportuna a l’equip creatiu de sis persones que va comprar els drets.
Daniel Anglès, amb la seva gran experiència en musicals (Los Miserables, Mamma Mia!, Per sobre totes les coses, Hair…) i en la direcció de càstings, ja tenia clar el 1999, quan va acabar el seu Rent, que algun dia el tornaria a fer. Mentrestant, la muntava en tallers de la seva escola, Aules. L’últim cop, tres dels cantants eren també de gira a Els Miserables i van llançar el repte via grup de whatsapp. Però calia «fer-ho bé». Una anècdota que, moltes hores de feina després (i un càsting a més de 400 artistes), és una realitat. No cal dir que tots esperen que l’aventura tingui més recorregut que les 40 funcions programades. Ja es veurà.
Miquel Tejada constata que, de moment, a l’equip estan «contentíssims» amb l’energia que es viu dins i fora de l’escenari, on segueixen emocionant aquestes «8.760 hores viscudes» de la ja mítica Seasons of love (aquí, Hores d’amor) que obren la segona part del musical.
Més color ‘pop’ a les veus
Miquel Tejada –que amb alguns va coincidir al seu propi musical, Fràgil, i comparteix vida artística amb Anglès amb els recitals Cançons inesperades, que es va veure al Teatre del Sol–, creu que Rent té molts atractius per «canviar-te la vida, cap a millor», començant per una música que «penetra fàcilment per la pell».
A l’hora de dirigir-ho ha intentat, diu, «donar una mica més de personalitat a les veus, cadascú en el seu estil, potser tirant més cap al pop-rock, estirant el color pop».
