[M. Camps/ Mitzi Kotnik]
L’any 1920, l’Ajuntament de Sabadell va organitzar una missió humanitària a la ciutat austríaca de Graz, la capital d’Estiria, al sud del país. Àustria era un país en reconstrucció que s’esforçava per superar les conseqüències de la Primera Guerra Mundial. Aquella delegació ciutadana volia contribuir a pal·liar els efectes de la guerra, fent-se càrrec d’un grup d’infants orfes i acollir-los a Sabadell i a Catalunya. Un dels impulsors d’aquesta iniciativa solidària va ser Josep Argemí i Lacoma, el metge que dirigia el Cos Mèdic i el Laboratori municipals, i una persona amb bones relacions dins la Creu Roja Internacional.
A Graz el Dr. Argemí va conèixer Fritz Schönhöfer, un jove de 20 anys que sabia conduir i que també dominava la mecànica dels automòbils. Com que el metge volia canviar la tartana que utilitzava per fer les visites mèdiques per un cotxe, li va proposar de contractar-lo com a xofer particular. En les dures circumstàncies de postguerra que vivien aleshores, l’oferiment que li feia li obria unes perspectives de futur que allà no tenia i l’espavilat austríac no va dubtar a fer el pas i venir cap a Sabadell al cap de poc temps.
Friederich –Fritz– Schönhöfer Habbit, originari de la població de Jungbunslau, a la Bohèmia Central, avui Txèquia, s’havia format en enginyeria metal·lúrgica a Graz. Tan aviat com va arribar a la nostra ciutat, va ser acollit com un fill dins la família que formaven Josep Argemí i Emília Fontanet. Formal i treballador, i malgrat les dificultats inicials de l’idioma, no va trigar gaire a integrar-se a la vida i els costums locals.
Més endavant, veient les capacitats que tenia i que la feina de xofer no cobria prou les expectatives del jove austríac, el Dr. Argemí va decidir ajudar-lo perquè s’obrís camí com a representant de marques de cotxes i van reconvertir l’antiga cavallerissa del carrer Lluna, número 33, en un garatge i un habitatge.
La primera representació que va aconseguir va ser la de la marca austríaca STYER, fundada l’any 1864 com a fàbrica d’armes però que ja fabricava automòbils, algun model dels quals amb motor dissenyat pel jove enginyer Ferdinand Porsche. El 1929 va obtenir la representació de la Fiat i el 1931 la de la Citroën. Un any més tard, però, els Shönhöfer –Fritz s’havia casat amb la barcelonina Maria Giralt i Dejean i tenien una filla–, van decidir anar a viure a Barcelona, moment en què van traspassar el taller del carrer Lluna al seu amic i soci
, que aleshores ja feia uns anys que vivia a Sabadell.
Aloïs Kotnik, el pioner
Aloïs –Lluís– Kotnik Köschier va néixer el 3 de juny del 1895 al poble de Sant Johann bei Unterdrauburg, avui a Eslovènia, però llavors pertanyent a l’Imperi Austrohongarès. Com Fritz Schönhöfer, va ser a la ciutat de Graz on va créixer, va estudiar i es va formar com a mechaniker. Aloïs i Fritz van treballar junts a la fàbrica local de bicicletes, motocicletes i automòbils PUCH i allà va començar una llarga amistat.
Aloïs Kotnik amb els seus dos fills, Luis i Carlos, nascuts a Sabadell / CEDIDA
Durant la Primera Guerra Mundial, Aloïs Kotnik va estar tres anys mobilitzat a Trieste per l’exèrcit austrohongarès. La seva formació de mecànic i especialista en motors era fonamental per a la indústria de guerra. Alliberat d’aquesta ocupació forçada el mateix dia de l’Armistici del 1918, i veient com estava el seu país després de més de quatre anys de guerra, va comprendre, com molts altres joves, que calia emigrar i trobar un nou lloc per viure. El seu amic Fritz, que ja era a Sabadell i amb qui es cartejava sovint, li va suggerir de venir també cap a aquesta ciutat industrial, a tocar de Barcelona. Li va dir que era un lloc bonic, on hi havia futur, i que podrien ser socis al taller. Kotnik, que, inicialment, havia pensat emigrar a l’Argentina amb altres amics, va arribar en tren a Barcelona el 1922, a l’estació de França. El sol, la gent, l’estil de vida i la gastronomia el van seduir immediatament.
Durant deu anys, Fritz i Aloïs van compartir la vida d’expatriats i el treball al taller del carrer Lluna fins que el 1932 Schönhöfer va marxar a Barcelona. Aleshores, Aloïs Kotnik va assumir el lloguer del local i de l’habitatge existent a sobre del taller que cobrava el doctor Argemí. Kotnik, un home laboriós i formal, tan aviat com va tenir la vida encarrilada, va casar-se amb la també austríaca Mitzi –Maria– Goriup Kölarich. Nascuda el 25 d’agost del 1902, al barri de Wetzelsdorf de Graz, havia treballat amb Aloïs a la fàbrica PUCH i mantenien una estreta relació que anaven alimentant per carta, fins que ella va fer el pas i un dia es va presentar a Sabadell per casar-se.
Imatge del 1929 amb la família Kotnik al complet, passejant per la Rambla / CEDIDA
Abans de viure al carrer Lluna van residir uns anys al carrer d’Argüelles com a hostes de la família Brodnjak, també de Graz. Van tenir dos fills, Luis i Carlos, nascuts a Sabadell els anys 1925 i 1926, respectivament, que de ben joves es van incorporar a la feina del taller. Amb el pas del temps, l’Aloïs i la Mitzi van passar a ser el Sr. Kotnik i la Sra. Maria, però tothom, malgrat ser austríacs, els identificava com els “alemanys” i van fer-se molt populars i apreciats entre el veïnat que els tractava.
targeta publicitària del taller de Luis -Aloïs- Kotnik dels anys cinquanta / CEDIDA
Ja amb el nom de Taller Mecànic Luis Kotnik, al carrer Lluna, es reparava de tot: des de calderes fins a motocicletes, tot passant per automòbils i camions de les empreses tèxtils de la ciutat. Tot allò que tingués un motor era susceptible de ser reparat. Tenien la formació i l’habilitat suficients com fer-se ells mateixos els recanvis que no es trobaven enlloc. Durant els anys de la Guerra Civil espanyola fins i tot van reparar algun motor d’avió. Kotnik ja era conegut com un bon especialista en motors, i representant de FIAT i de Volkswagen, i tenia clients d’arreu. Aquest reconeixement que, també més enllà de Sabadell, tenia el taller va fer que, a l’inici dels anys cinquanta, sorgís la primera relació dels Kotnik amb Porsche, perquè la reduïda clientela que tenia vehicles d’aquesta marca al nostre país no dubtava a desplaçar-se a Sabadell perquè al
