Diners

Fira Sabadell, a l’ombra de Barcelona

El sector firal ha crescut un 11,6% els darrers tretze anys, però bona part d’aquests resultats es deuen al pes de la capital catalana, contra la qual cap fira pot competir

L'edifici de Fira Sabadell, aquest dimecres, guarnit amb llums de nadal i un cartell del 26è Congrés de Fires de Catalunya / LLUÍS FRANCO

El 2019 ha estat un any de rècord per al sector firal català, amb 485 fires arreu de Catalunya i una certa continuïtat en la tendència de creixement dels darrers tretze anys. Entre el 2008 i el 2020, el nombre de fires s’ha incrementat un 11,6%. Són dades de la Generalitat de Catalunya i la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC), que aquest dimecres van donar-se cita a Sabadell en el marc del 26è Congrés de Fires de Catalunya.

Tot i que el proper 2020 es preveu un descens de les fires del 4,7% (fins a les 462 fires), tant el govern com els representants del sector firal es mostren satisfets. El calendari per a l’any vinent inclou 47 cites d’àmbit internacional i estatal (que han augmentat un 17,5% en els darrers tretze anys) i 415 d’abast català, comarcal o local. Ara bé, la majoria de fires es faran a Barcelona.

El pes de la capital catalana

A Catalunya hi ha uns 25 recintes firals, un dels quals és a Sabadell, i dos a la capital catalana. Aquests darrers pertanyen a Fira Barcelona i estan situats a Montjuïc i a la Gran Via, ja dins el terme municipal de L’Hospitalet de Llobregat. De les 462 fires que se celebraran l’any vinent a Catalunya, 131 es faran a l’àmbit metropolità –incloent-hi Sabadell–, però la majoria seran als recintes de la ciutat comtal.

Només l’any 2018, l’activitat de Fira Barcelona va suposar uns ingressos de 210 milions d’euros. L’ens va acollir més d’un centenar de fires –prop d’un quart de les fires a tot el país–, superant els 2,5 milions de visitants. I més d’un miler d’activitats relacionades amb els congressos, fires i salons. Segons dades de la darrera memòria de Fira Barcelona, l’any 2017 la seva activitat va tenir un impacte econòmic de 2.600 milions d’euros i va generar més de 40.000 llocs de feina, entre directes i indirectes.

En comparació, qualsevol fira de Catalunya en surt mal parada. Fira Sabadell, en concret, va tenir el 2018 uns ingressos de poc més de 250.000 euros i va acollir un total de 10 fires, que van atreure 75.223 persones. L’entitat va resultar deficitària, havent de cobrir més de la meitat de les despeses l’Ajuntament de Sabadell (282.633 euros). Gran part de les despeses es van destinar al manteniment de l’edifici (141.426 euros), segons dades de Promoció Econòmica de Sabadell, que gestiona l’espai.

“És renovar-se o morir”, reflexionava aquest 20 de novembre la quarta tinenta d’alcaldessa i responsable d’Economia de l’Ajuntament de Sabadell, Montse González, “tenim un espai encantador, però se li ha de donar un bon ús”. González va indicar que l’actual executiu persegueix que “Fira Sabadell esdevingui un motor del desenvolupament econòmic local” i va avançar que l’ens “es troba en una fase de canvi, per anar més enllà”. En conversa amb el D.S., González va indicar que aquestes mesures podrien implicar fer convenis publicoprivats (incloses altres fires), per aprofitar l’espai, per enfortir la comunicació i per guanyar en projecció externa.

D’esquerra a dreta: Montse González (Ajuntament de Sabadell), Muntsa Vilalta (Generalitat) i Ramón Ferrando (FEFIC), dimecres / LLUÍS FRANCO

Un sector amb futur

Segons el darrer estudi disponible de l’impacte econòmic de les fires catalanes (incloses les de Barcelona), el sector genera beneficis. L’informe, signat per experts de la Universitat Pompeu Fabra i elaborat amb dades dels anys 2015 i 2016, calculava uns costos per a les fires d’uns 325 milions d’euros, i uns beneficis de 1.231 milions. L’estudi també detectava un impacte de 34.152 llocs de feina gràcies a les fires, la majoria dels quals, directes.

“Les fires es mantenen encara i de manera potent com una eina de promoció econòmica de Catalunya”, va assegurar també aquest dimecres Muntsa Vilalta, directora general de Comerç, que va recordar que el sector suposa, aproximadament, l’1% del PIB català. El descens del 4,7% del 2020, va explicar Vilalta, es deuria principalment al caràcter biennal d’algunes fires, que acostumen a celebrar-se en anys senars. Ni la crisi econòmica ni l’actual situació política i social de Catalunya, en opinió de Vilalta, hauria tingut incidència en el sector firal català.

“La idea que les fires desapareixerien en uns quinze anys s’ha demostrat completament falsa”, assegurava aquest dimecres Ramón Ferrando, president de la Federació de Fires de Catalunya, que també va assegurar que les xifres dels darrers anys “demostren la resistència del sector en els anys de crisi”.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top