Des que al 1864 en Pere i en Joaquim Folguera introdeixen els primers telers mecànics a Sabadell (les famoses selfactines, ja presents al Vapor Vell de Joan Güell, a Barcelona, feia 20 anys), les portes de la industrialització massiva en la producció tèxtil de la nostra ciutat s’obren progressivament. Tant és així, que als volts del 1900 ja pràcticament no hi trobem telers manuals.
Repassant Miquel Carreras, ens comenta que entre 1851 i 1899, la ciutat passa de 58 a 199 industrials actius com a fabricants de llana i de 63 a 13 aproximadament en fabricació de cotó. Aquest creixement industrial, juntament amb la mutació des del cotó a la llana, vindria acompanyat de dues conseqüències rellevants: el creixement de les màquines de vapor com a eina imprescindible per incrementar la producció i abastar la mecanització esmentada i, d’altra banda, l’aparició de cada cop més empreses (seralleries i altres tipus de tallers) que assisteixen el creixement del parc de maquinària de les empreses. En Carreras parla de 3 empreses d’aquest tipus al 1862 i 18 al 1899 (a les que s’afegeix la de Brujas, Frêne i Agazzi que esdevindria més tard La Electricidad S.A.).
En un article anterior, ja vàrem referir-nos als proveïdors estrangers de maquinària dels nostres industrials. Aquesta fou la primera de les opcions per obtenir la tecnologia necessària per crèixer en el sector. Però de forma progressiva, els nostres tallers i sarrallers van ocupar l’espai dels proveïdors estrangers fins que al segon quart del segle XX pràcticament no es realitzen importacions de telers i aquests són encarregats a constructors locals i regionals.
Està consensuat pels historiadors fixar en l’empresa Duran Cañameras l’inici de la producció local de telers de forma industrialitzada. Aquest empresari obté ben aviat un gran éxit amb els seus telers per a llana (el primer veu la llum al 1876) i subministra no solament a indústries locals com Joan Gorina i Fills sinò que arriba a exportar a diversos països, sobretot després de la Medalla d’Or aconseguida a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Segons consta a La Vanguardia del 13 de maig de 1884, els telers de Duran i Cañameras “avantatgen als anglesos, alemanys i nord-americans” per “l’elegant del seu aspecte, construcció sòlida i la simplicitat del mecanisme”.
Francesc Duran i Cañameras té una evolució societària força linial com ho demostra que la via successoria és familiar i, per ser més exactes, mitjançant els nouvinguts, els marits de les seves filles. Així des de 1896 es constitueix Duran Cañameras y Cía amb dos dels gendres del fundador (Casals i Desveus) als que s’uneixen més tard els altres dos (Rovira i Gregori). Finalment, tots els seguiran camins diferents i amb éxit diferent però trobem a Gregori com el continuador directe i en solitari de l’empresa originària des de 1919. Esteve Deu ha documentat de forma extraordinària l’evolució d’aquesta empresa i les derivades.
En paral.lel, trobem d’altres fabricants que contribueixen de forma molt important al manteniment i creixement de la indústria mecànica local. És el cas de Successors de Bas, nascuda al 1.835 de la mà de Francesc Bas Tarré i que tindrà continuitat en el seu gendre, Arnau Izard, que construïa no solament maquinària tèxtil sinò màquines de vapor i transmissions. O l’empresa Josep Ninet (1890 i que tindria continuitat en La Constructora Mecànica Ninet & Co dirigida pel seu fill, Jaume Ninet Vallhonrat. O els casos de Josep Panell (1893) i Gusi, Balsach i Cía (1897). També Ramón Baciana és coetani de Duran i Cañameras i, com ell, premiat a l’Exposició de 1888. Es dedicava des de 1832 a la reparació de maquinària diversa, inclosa la tèxtil. I amb el pas de temps, aquest coneixement féu possible enfrontar-se a la construcció de telers.
De fet, l’Anuari Sabadellenc de 1929 xifra en 5 el nombre d’empreses formalment identificades com a constructors de telers: Alfons Balsach i Cía (carrer Melèndez, 30), Magí Desveus (carrer Sant Oleguer, 27), Vídua d’Antoni Gregori (carrer Gurrea, 43), Ninet i Cía (Tres Creus, 131) i Baldomer Martí (carrer Topete, 59).
Igualment, localitzem d’altres fabricants més petits pel que fa a volum de producció o abast de les seves vendes. Com és el cas de Tallers Joan Teixidor, una empresa apareguda al 1929 i que si bé és cert que va començar com a taller de reparacions de maquinària, també va esdevenir fabricant de selfactines que venia, sobretot, a industrials locals tot i que també de Barcelona i, més puntualment, a d’altres de la resta de Catalunya. I seria el cas, igualment, d’Indústries Electro Mecàniques (Xipell i Cía a partir de 1919 i Industrias Electro Mecánicas Xipell y Cía, a partir de 1925) fundada per Antoni Xipell (ex-empleat de La Electricidad S.A.) l’any 1.917, una empresa especialitzada en maquinària per a preparació i filatura que s’ubica al carrer Unió, 46.
I és que la dècada dels anys 20 representa per Sabadell una important eclosió de noves empreses en diverses especialitats que, fins i tot, s’estendria fins a entrats els anys 30.
Dintre de la indústria auxiliar tèxtil, a la nostra ciutat es desenvoluparen empreses d’importància i algunes d’elles amb important recorregut temporal. Per exemple, trobem el cas d’Agustí Abad qui al 1891 va establir-se al carrer Montserrat per fabricar pues, lliços i rastells, una empresa que posteriorment cedí al seu fill Fermí. L’utillatge del teler que Ninet i Cía presenten a l’stand de Sabadell de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929) era, justament, de Fermí Abad. Competència d’aquest ho eren, en diferents moments, Jaume Masoliver, Antoni Taché, Fill de Pau Lladó o Josep Trias.
En la fabricació de cardes destaca l’empresa d’Antoni Taulé Soley, creada pel seu pare al 1875 (premiat a l’Exposició de Barcelona de 1.888 i en la de París de 1.889) i que va passar a nom de la seva mare i els fills quan el primer va morir al 1907. A partir de llavors, l’empresa es diria Vídua i Fills d’A. Taulé. I dins aquest mateix sector, com a fabricants de cardes o esmerils i corretges, també trobem Mateo Selvas, Joan Vernet, Ricard Soler, Joan Figueras o la Vda. i Fills de F. Mutlló.
Indústries Electro Mecàniques (construcció de selfactines i cotinues per a llana (carrer Unió, 46. Tlf. 780)
Però esment especial mereix el cas de Ferran Casablancas Planell. Les seves innovacions, sobretot el nou sistema per a estiratges de fibres en filatura de cotó (patentada al 1.912 i presentada a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell el 30 de novembre de 1913), van suporsar importants avenços tecnològics en el món tèxtil i un gran estalvi de temps en els diferents processos. Tant és així que primer a Anglaterra (1925) i després, a partir de 1930, a un gran nombre de paisos adoptaren aquest invent i convertiren a Sabadell i el seu inventor en referència universal de la indústria tèxtil.
Voldria concloure aquest relat i enumeració de l’important repartiment d’empreses que amb el temps acabaren constituint la font principal de subministrament de maquinària tèxtil i auxiliar dels nostres industrials, tot posant el valor que això fou possible, un cop més, per l’extraordinari afany de progrés i creixement econòmic de la nostra ciutat i la seva gent. Quelcom que ens ha portat on som ara i a exigir-nos reconeixement i admiració d’aquells que ho van fer possible i no solament els empresaris i industrials sinò també els seus mecànics, mestres industrials, obrers i empleats.
FOTOS: L’origen de la maquinària tèxtil a Sabadell: proveïdors locals
Sabadell, juliol 2020
(1) No és possible parlar d’aquest tema sense contar amb l’oibra d’Esteve Deu La indústria metal.lúrgica i de construccions mecàniques a Sabadell, editada pel Centre Metal·lúrgic de Sabadell (2005) i altres obres i articles, entre els que destacaria La construcció de telares mecánicos en Sabadell (1863-1960). Francesc Duran Cañameras y sus sucesores (Revista de Historia Industrial, Nº2, 1992). I sempre, a més a més, dues obres d’absoluta referència quan parlem de la indústria tèxtil (El Gremi de Fabricants de Sabadell 1559-2009, dirigida per Josep M. Benaul) o de la mateixa història de Sabadell (Elements d’Història de Sabadell, de Miquel Carreras en edició original de 1932 i posterior de 1967)
