En plena crisi de la Covid-19, el govern de l’Estat ha escoltat per fi una petició que s’estava fent des de diferents ens locals i econòmics: que els ajuntaments puguin gastar els romanents acumulats a causa de la limitació de la despesa. Es tracta d’una proposta lògica tenint en compte els moments que vivim. Si les administracions locals poden gastar més diners, es poden tirar endavant molts projectes que beneficien les empreses, els treballadors i les entitats del territori.
Amb el suport de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), el govern central ha acceptat alliberar aquest límit de la despesa però amb un hàndicap: les condicions són massa rígides. Els ajuntaments hauran de deixar gran part dels romanents i dels superàvits a l’Estat, que els tornarà l’import amb interès negatiu a deu anys vista o positiu si allarguen el préstec a l’Estat fins a l’any 2035. Evidentment, ja han aparegut moltes veus discordants contra aquest nou model de finançament. Si hi ha estalvis, s’han de gastar ara que es necessiten i ho han de fer els mateixos ajuntaments.
