L’estiu del 2020 ha estat el de la Covid-19. Ha estat un estiu atípic i dolent per a molts negocis, però no pas per al caravàning, que ha assolit unes xifres de compravendes i de lloguers no assolides mai en la sèrie històrica del sector, segons dades de les associacions de fabricants i de comercialitzadors. Els usuaris han vist en les autocaravanes, els càmpers i les caravanes remolcades una alternativa més segura per a les seves vacances en aquest context de pandèmia i, en molts casos, han descobert per primera vegada les seves virtuts, les possibilitats que ofereixen i una manera diferent de viure i de viatjar.
Viatjar per carretera i amb un mitjà en el qual també pots viure ha estat una opció que moltes bombolles familiars han triat per gaudir del seu temps de lleure. La comoditat, la independència i la sensació de llibertat que ofereixen les cases sobre rodes les fa molt atractives. “La força de l’autocaravana rau a adoptar un ideal de simplicitat i la conciliació de la independència, l’enginy pràctic i la vida salvatge. La meva llibertat de nen va néixer de la pluralitat d’universos de les vacances itinerants. No érem ni habitants del terròs, ni residents, ni visitants, ni turistes, més aviat viatjants, ocells de pas”, escriu l’historiador i escriptor francès d’origen polonès Ivan Jablonka en el seu llibre Una casa amb rodes, en què narra els seus estius d’infantesa durant els anys vuitanta, recorrent diferents països amb els seus pares i una autocaravana.
Aquest any especialment, el caravàning ha estat percebut com una de les formes de mobilitat més segures a l’hora de minimitzar les possibilitats de contagis i gaudir a la vegada del plaer de viatjar, sabent que pots sojornar gairebé a tot arreu on vulguis, i gaudint a més de les millors vistes i d’ubicacions cada dia diferents. La disponibilitat de múltiples models i opcions, des de les 2 a les 6 places, per exemple, i amb tota mena de formats, distribucions i facilitats interiors, fa del caravàning una fórmula especialment ideal per a les famílies amb nens, perquè els permet conciliar el confort i l’aventura, esdevenint així una manera molt atractiva d’educar-los en la seva relació amb el món exterior i en el contacte amb la natura.
Jablonka considera que l’autocaravana va tenir un paper decisiu en la seva formació per la seva “indelicadesa i rude simplicitat”, i afirma, a les últimes pàgines del seu llibre, que “l’autocaravana, objecte de consum no consumista, em va fer entendre que l’autonomia individual nodreix els combats per la llibertat col·lectiva”.
El turisme nacional ha estat una glopada d’aire fresc davant la falta de turisme estranger, sobretot en els llocs de la costa / CEDIDA
Els anys 70, l’arribada a la ciutat
Cinquanta anys enrere, el caravàning era molt minoritari a casa nostra, però a la nostra ciutat ja hi havia algú que hi creia i que comercialitzava caravanes o rulots de la marca alemanya TEC, del grup industrial Hymmer AG. I més tard, de la marca ROLLER, originària d’Itàlia, però que, a partir del 1973, va començar a fabricar-les també a Girona. Lluís Pont i Prats era aquest empresari visionari que des del seu modest establiment situat al peu de l’N-150, avui carretera de Barcelona, número 653-655, en el límit amb Barberà del Vallès, va començar a importar i vendre les primeres caravanes a la nostra ciutat. Fins a 16 caravanes havia tingut en exposició i a la venda al públic. Lluís Pont, mecànic de professió, va començar la seva trajectòria professional el 1951, reparant motocicletes. Inquiet com era, al cap d’uns anys, el 1962, va ampliar el negoci cap a la nàutica esportiva i de plaer, essent també un pioner a Sabadell, fins que, que en la dècada dels anys setanta, va enfocar-se també cap al caravàning.
