El nombre de naixements es recupera després de l’any 2020. El 2021 va tancar amb 1.768 infants nascuts a Sabadell. Una xifra que creix per primer cop després de cinc anys de caiguda sostinguda. Són xifres més optimistes que durant l’any covid, quan van néixer 1.722 nadons (un 2,6% per sota del darrer any). Però encara estan per darrere dels naixements del 2019 (1.881): si ho comparem amb les dades d’abans de la pandèmia, Sabadell va registrar el 2021 un descens de la natalitat del 6%.
Ara bé, les projeccions no indiquen un nou creixement: “El 2021 és un any de recuperació postpandèmia. El 2022 tot sembla indicar que la natalitat torna a caure”, sosté Pau Miret, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la UAB. Destaca, a més, que la recuperació 2021 “ha estat un fet puntual”.
/ AINA TORRES
2021: més nadons, menys morts
L’any 2021 es revertien les tendències de l’any pandèmia. Durant el 2020 es va registrar un rècord històric en defuncions [vegeu gràfic] des que hi ha registres a Sabadell, amb data del 1975. Les morts anuals mai havien superat el llindar dels 2.000 i, per primer cop, l’any tancava per sobre dels 2.250 morts. L’any 2021 aquesta xifra insòlita va recular considerablement (-15,4%), amb 1.953 sabadellencs desapareguts, però es converteix en el segon any amb major mortalitat a Sabadell des de 1975.
“L’any 2021 va ser dur, es van arrossegar els efectes de la covid i per malalties no diagnosticades durant el 2020”, destaca Manel Cervantes, cap de malalties infeccioses del Parc Taulí. De fet, l’any 2021, es va tancar amb les seqüeles encara presents del virus: les morts van ser un 2,6% superiors al 2019. I van morir més homes (1.006) que dones (912). Però la xifra es va acabar estabilitzant. En tot cas, la tendència ha canviat. L’any postpandèmia es produïen un 12,8% de morts menys que el 2020 i naixien més nadons (+2,6%).
I, segons les estimacions, les defuncions del 2022 han estat menors, a causa de la caiguda de la vacunació i la menor mortalitat de les noves variants del virus. Segons el doctor, “les xifres del 2022 tornaran a la normalitat”. Cervantes sosté que no s’ha donat un nombre de defuncions desorbitades, tot i que es va produir un pic de mortalitat a l’estiu durant l’onada de calor.
Pel que fa a la natalitat, la tendència dels darrers anys és decreixent [vegeu gràfic]. El 2008 va ser l’any d’aquest segle amb major nombre de nounats a la ciutat (2.633), una xifra que no es veia des del 1979. I des de l’any 2016 la caiguda en els naixements era constant, una xifra que ha remuntat el 2021.
Tendència decreixent al Vallès
L’any 2021 van néixer 7.223 nadons al Vallès Occidental, una caiguda del 0,4% si ho comparem amb l’any de la pandèmia. I també un 6,1% per sota del 2019. En total, 12 dels 23 municipis del Vallès Occidental van tancar l’any 2021 un descens del nombre de naixements, mentre que va augmentar a deu municipis i a Gallifa es manté igual a l’any anterior.
Els cinc grans municipis de la comarca, que concentren el gruix principal de la població vallesana, no han viscut el mateix comportament. A Sabadell, Sant Cugat, Barberà, Castellar del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda creix la xifra de naixements. Ara bé, a Terrassa, Rubí, Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Montcada i Reixac i Sant Quirze del Vallès es registra un decreixement.
Una població menys envellida
L’envelliment de la població presenta diferències rellevants a Catalunya. El Vallès és una de les comarques que té un menor percentatge de població de 65 anys o més (17,3%), segons les estimacions de l’Idescat. També hi ha una població menys envellida al Vallès Oriental (17,6%) i al Tarragonès (17,6%).
En canvi, a algunes comarques catalanes gran part de la població ja està en edat de jubilació. Es tracta de la Terra Alta (29,2%), el Ripollès (25,8%), el Pallars Jussà (25,6%), el Priorat (25,3%), la Ribera d’Ebre (25,2%) i les Garrigues (25,2%).
Com afecta aquesta estructura al sistema de pensions? Segons l’investigador Pau Miret, la sostenibilitat de les pensions “no és un factor demogràfic, sinó del mercat de treball”. De fet, sosté que ara “hi ha un rècord de persones cotitzant”. En aquest sentit, assegura que una major taxa de natalitat “no arreglaria res”, però “una caiguda de les taxes de cotització podria fer trontollar el sistema”.
Miret destaca que el nombre de pensionistes continuarà augmentant fins que no mori el darrer baby-boomer. “El problema és que durant 15 anys es van produir molts naixements”, apunta. I la natalitat va de capa caiguda pràcticament any rere any.
Marxen més
El 2021 van marxar de Sabadell (9.621) una cinquantena més persones que les que van arribar (9.567). No és el més habitual. El creixement migratori a Sabadell generalment és positiu, és a dir, la nostra ciutat atreu més persones de les que marxen. L’any prepandèmia, per exemple, el saldo migratori va ser positiu i Sabadell va guanyar 2.843 persones.
Fins i tot en plena onada covid, l’any 2020, Sabadell atreia nous veïns. I és que durant la darrera dècada, només en tres ocasions ha marxat de Sabadell més persones de les que arribaven.
