La Covid ha deixat una de les pitjors xacres socials en segon terme: la violència de gènere. Moltes dones, pel simple fet de ser dones, han de patir agressions i vexacions per part d’homes. Des de l’inici del 2020, segons les dades dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Municipal (SAV), s’han atès 382 casos de violències contra la dona, un 11% menys que en el mateix període del 2019. Hi ha menys denúncies, però realment hi ha menys masclisme? La Covid ha alterat l’estadística freda, la dels números, però les històries de maltractaments i agressions encara hi són. Són menys que l’any passat, però això no significa que no hi siguin, tal com expliquen els experts en la matèria.
I encara que la baixada fos real, no podríem estar satisfets. L’objectiu ha de ser zero episodis masclistes. Per aconseguir-ho, cal ser contundents en tots els àmbits. Com a ciutadans, hem d’actuar de forma exemplar seguint els principis de la igualtat. De l’administració s’espera que empari les víctimes, i de la justícia, que apliqui la llei amb tota la contundència per sentenciar els agressors. Coincidint amb el 25 de novembre, el D.S. aquí i ara es compromet a ser la veu de les víctimes, perquè no quedin més en segon pla.
