[Per Glòria Llobet, Francisca Maya (Popi) i Èlia Soriano-Costa, regidores d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Sabadell]
La crisi sanitària derivada de la Covid-19 ens ha obligat a autoavaluar-nos, i ens hem adonat que som molt vulnerables, que hi ha moltes coses que s’escapen del nostre control i que som interdependents.
Si en alguna cosa coincideixen tots els estudis científics és en el fet que la crisi ha augmentat les desigualtats, i la de gènere no n’ha estat una excepció. Sí que n’és excepcional, però, la intensitat. La pandèmia ha evidenciat el desbordament de la crisi global de la cura. I aquí, a casa nostra, les conseqüències són devastadores com a fruit de les construccions socioculturals que constitueixen la base de la desigualtat de gènere.
Com que els fenòmens socials i les polítiques públiques no són neutres al gènere, la pressió, les dificultats i els obstacles als quals diàriament s’enfronten les dones s’han incrementat de manera exponencial. Perquè la desigualtat de gènere es multiplica en totes les dimensions. Les dades en donen fe.
En termes d’ocupació, professions clau en la gestió de la crisi i especialment feminitzades s’han vist més exposades al virus, i això ha incrementat la desigualtat en l’àmbit de la salut. Feines essencials a banda, el mateix confinament ha augmentat les tasques de cura. El teletreball no ha estat conciliació: hem abusat de la llar i correm el risc que el treball de la família i de casa torni a ser, només, per a les dones. L’ús intensiu del domicili ha fet augmentar els casos i la gravetat de la violència de gènere. A les residències, les àvies i les treballadores han patit amb més cruesa els efectes de la manca de recursos. En l’àmbit econòmic, l’escletxa salarial ha augmentat i milers de dones de fer feines que subsisteixen gràcies a l’economia submergida s’han quedat sense ingressos ni accés als ajuts.
La crisi ens ha mostrat, però, una finestra d’oportunitat en l’àmbit polític. De les deu dones caps d’estat que hi ha al món, set han tingut una conducta diferencial davant de la resta, amb resultats destacables. La manera com aquestes set presidentes han gestionat la crisi Covid respecte dels caps d’estat homes (183), tot impregnant l’acció política de l’ètica de la cura, és un eix de reflexió i actuació sobre el qual cal incidir.
En set casos, hem vist una qüestió de gènere. Sí, de desfer el binarisme de gènere per integrar l’experiència humana fragmentada en la gestió política. Com? Primer: aplicant l’aprenentatge de l’experiència en la socialització de gènere. Dos: no renunciant-hi en accedir al poder. I tres: aplicant l’ètica de la justícia masculina que domina el model educatiu i professional en què s’han format.
Les tres regidores del Govern Republicà de Sabadell continuem treballant per oferir respostes polítiques que no reforcin les desigualtats i perquè la nostra experiència vital en aquests tres bastions impregni la nostra acció política i institucional. Posant l’accent en la vulnerabilitat, la precarietat i la necessitat de dissenyar polítiques públiques destinades a reduir les desigualtats de gènere en totes les esferes.
Perquè no n’hi ha prou de ser a les institucions: quan hi som, hem d’actuar per transformar; hem de ser capaces de transmetre l’ètica de la cura i la nostra experiència fugint de la lluita binària del poder pel poder; hi hem de ser dissenyant política pública basada en els valors de l’empatia, l’atenció a la vulnerabilitat i la reducció de les desigualtats.
La crisi Covid ens ha ensenyat que només és possible fer polítiques posant les cures al centre, actuant amb voluntat de transformació, des dels valors feministes. No hi ha cap altre camí; altrament, seran les mateixes polítiques de sempre, però amb accent femení. I no: no és això.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
