[Per Mònica Torrecilla, professora de màrqueting]
El dia 8 de març –Dia Internacional de les Dones segons l’ONU– té cada any més difusió mediàtica. A Sabadell, l’Ajuntament ha penjat publicitat sobre el treball femení, s’organitzen congressos per debatre sobre la paritat, i les institucions rellevants del nostre país presenten estadístiques de la bretxa de gènere. Als consells d’administració de les empreses de l’Ibex només hi ha un 25% de dones, segons l’Informe Atrevía-IESE, i els salaris de les dones en general són un 30% més baixos que els dels homes, segons Informe de la UGT. Tot això fa que es parli d’aquest tema a casa i a la feina, i com que es visibilitza, es mouen les consciències, i si movem consciències podem canviar l’statu quo actual, i per tant, podem canviar el món.
En aquest entorn favorable de creixent debat i de noves idees de suport a les dones, l’impacte de la pandèmia de la Covid-19 ha estat molt més gran i negatiu per a les dones. El Ministeri d’Igualtat destaca els següents aspectes: durant el confinament, les dones que han perdut la feina són el doble que els homes, el 70% de les feines de primera línia (infermeres, farmacèutiques, metgesses i psicòlogues) són ocupades per dones, els confinaments de 10 dies dels fills per possibles contagis escolars han estat majoritàriament coberts per les mares, i la violència de gènere ha augmentat un 40% durant el confinament. Per tant, per molt que parlem del tema, la crisi ha tornat a impactar altra vegada a les més dèbils. Llavors, en què quedem, som dèbils o tenim poder?
Les dones tenim molt de poder i és hora de començar a utilitzar-lo. El 70% de totes les decisions de compra de les famílies les tenen les dones. Les empreses ho saben, però nosaltres no ho sabem. Som massa conscients de les nostres debilitats i molt sovint desconeixem les nostres fortaleses. En canvi, els homes són massa conscients de les seves fortaleses i passen per alt les seves debilitats. Les nostres qualitats femenines també ens donen molt poder: el poder de la humilitat, de la discreció, de voler aprendre, de voler educar, d’ajudar, de tenir cura de les persones, d’acompanyar… Atrevim-nos a utilitzar-lo, és urgent!
Calen mesures més radicals, dràstiques, les anomenem: mesures de biaix positiu. Van més enllà de posar quotes femenines, o de fer un pla d’igualtat, ja que ambdues poden acabar essent paper mullat amb qualsevol excusa. Es tracta de la necessitat urgent de prioritzar les dones a tots els àmbits (contractació, formació…). Actualment, les dones estudiem de tot i no tenim barreres legals per a l’aprenentatge, per tant no ens les autoimposem i no deixem que ens les imposin per accedir als llocs de treball, per crear negocis i dirigir-los.
Aquesta revolució ha de ser de 180 graus, canviant a les escoles, potenciant el pensament algorítmic, computacional, científic, de parlar en públic, etc., i per fer aquest canvi necessitem les mares, els pares i el professorat. Necessitem visualitzar models de dones que ho hagin aconseguit.
Les característiques del lideratge encara estan molt unides a la manera de fer masculina i dones en posicions de lideratge es comporten com ells. El lideratge femení és molt dur i sovint rebutjat (ho dic per experiència pròpia). El lideratge femení ha d’orientar-se a les persones, buscar complicitats, capacitat d’adaptació al canvi, servir a la societat, en definitiva, voler ser més feliç i fer feliç els altres, el lideratge femení és fer màgia. Estem disposades a gaudir d’aquesta màgia?
