[Per Marta Farrés, alcaldessa de Sabadell]
Fa uns dies vam presentar públicament el projecte per recuperar el Castell de Can Feu. La proposta constitueix un exemple perfecte de com, des del Govern municipal, abordem i ens plantegem la recuperació del patrimoni.
Evidentment volem rehabilitar els nostres edificis històrics. Alhora, però, entenem que aquesta recuperació ha de tenir un sentit. No es tracta de rehabilitar per rehabilitar, sinó que aquests espais, ja emblemàtics per si mateixos, conservin la vàlua històrica, però al mateix temps es posin al servei de la ciutat, tot guanyant encara més valor. D’aquesta manera, garantim la seva recuperació real, la seva utilitat pública i alhora impedim que es tornin a degradar.
Aquests són els objectius que ens hem marcat en la recuperació del Castell de Can Feu, un dels edificis més estimats i reconeguts de Sabadell i que es troba en un important estat de degradació. Vagi per endavant que la rehabilitació del conjunt patrimonial serà complicada i costosa. Ja només per a la consolidació serien necessaris uns 3,5 milions d’euros sense comptar el que serà pròpiament la recuperació.
En aquest marc, i per impedir que es continuï degradant, ja a l’octubre vam anunciar que al pressupost d’aquest any destinaríem 250.000 euros a estabilitzar el castell, amb la voluntat de reservar-ne 250.000 més per a l’any que ve. Abans de comprometre més inversió per a una rehabilitació que fàcilment podria pujar a 8 o 10 milions d’euros, calia definir què faríem amb el castell. I és que no podem abordar una recuperació sense un projecte de futur.
En un moment de gran dificultat i incertesa generades per la Covid-19, les conseqüències de la pandèmia han estat un dels condicionants en la definició de la proposta. Perquè hem de promoure iniciatives que ofereixin als nostres joves possibilitats de desenvolupar oficis que els permetin construir projectes personals de futur. També volem projectes sostenibles i que ens condueixin cap a una ciutat cada cop més verda. Per tot plegat, apostem per ubicar al castell un centre de formació en jardineria, horticultura i altres activitats ambientals per a persones aturades o amb dificultats per accedir al mercat laboral.
Per tal de finançar la transformació, presentarem la proposta als fons europeus Next Generation, destinats a la reconstrucció dels diferents països després de la Covid. I és que, per la magnitud i importància del projecte, necessitarem finançament extern per fer-lo realitat, ja que si no ens serà impossible abordar-lo tot de cop.
La proposta implicaria la rehabilitació integral del conjunt arquitectònic, la zona d’horta, els jardins romàntics i el bosc de Can Feu i ens permetria allargar el Parc Agrari, afavorint la producció agrària de km 0 i la solidaritat alimentària i també acompanyant la creació i el desenvolupament d’activitats empresarials vinculades a l’economia verda. Sense oblidar la ubicació al castell de propostes i activitats culturals lligades als seus valors històrics i patrimonials.
Aquesta és la nostra proposta. Òbviament, i com sempre, estem oberts a aportacions que puguin millorar-la o complementar-la. Al mateix temps, però, sí que voldria assenyalar la importància d’haver presentat un projecte definit. Fa anys que sentim a parlar de la necessitat de recuperar el Castell, però fins ara cap responsable municipal no havia posat una proposta sobre la taula, ni molt menys com finançar-la.
Cal abordar la recuperació patrimonial i vetllar pels nostres edificis històrics, però alhora hem de ser pràctics i eficients en la gestió dels recursos i per això cal definir projectes i pensar en els mitjans per fer-los possibles; cal plantejar necessitats, sí, però també ser efectius, donant respostes per assolir els objectius.
El Castell de Can Feu és un exemple de la nostra gestió en l’àmbit patrimonial, però n’hi ha d’altres i n’hi haurà més: la recuperació de Sallarès i Deu, on volem ubicar la nova Escola de Restauració, o la de l’Artèxtil, on demanem a la Generalitat el suport per ubicar-hi un nou grau d’Infermeria, de caràcter públic, lligat a la UAB i al Taulí. Estimem la nostra història i volem conservar- la, ja que forma part del que som. En aquest sentit, donar al patrimoni un ús ciutadà és la millor manera de recuperar-lo de veritat i evitar, així, que es torni a perdre.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
