[Per Pep Marès, mediador i gestor cultural]
A Sabadell, la capitalitat de la cultura catalana hauria de ser un punt d’inflexió en tots els àmbits de la ciutat, no només en la cultura. De fet, es preveu que un esdeveniment així repercuteixi en restaurants, comerç, hotels, entre altres sectors de la ciutat. Segons llegeixo en aquest mateix diari, un estudi del cas de Reus revela que el cost de les activitats de tot l’any cultural era de 950.000 euros, fet que va generar un retorn de més de 2,6 milions d’euros. Pel que sembla, el cost d’organitzar esdeveniments anuals com aquest oscil·la entre els 600.000 i 1 milió d’euros. Jo em pregunto: qui paga la festa? En el cas de Sabadell, l’objectiu de l’Ajuntament és aconseguir la meitat dels seus recursos mitjançant el patrocini i la cooperació.
Patrocini i cooperació? Amb empresa privada? Com fer-ho? És possible? Una empresa que aporti diners en cultura pot recuperar la inversió? Al meu entendre, sí! I aquestes són algunes de les característiques conceptuals que les iniciatives culturals com la capitalitat cultural poden aportar a l’empresa privada, i, per tant, retornar-li amb escreix la seva inversió. En primer lloc, com a plataforma de visibilitat i presència. La capital cultural i els seus esdeveniments poden tenir una gran visibilitat, generant una bona reputació a les empreses que li donen suport, ja que un esdeveniment així té una gran capacitat d’impacte social i mediàtic. En segon lloc, els patrocinis es poden oferir a partir d’uns pressupostos molt raonables i competitius vers els costos de les tradicionals campanyes de publicitat. En tercer lloc, les accions i les temàtiques culturals són diverses, això fa que qualsevol empresa amb uns valors afins i sòlids pugui trobar-hi un encaix òptim per construir-hi un relat al seu voltant. En quart i últim lloc, la visibilitat de les accions està acompanyada del desenvolupament de valors universals, per tant, accessibles i comprensibles al gran públic. Aquesta combinació és de ben segur objecte d’interès per a les empreses, de manera que resulten ideals per enfortir la col·laboració pública i privada.
La cultura et permet comunicar amb sensibilitat i exclusivitat. La cultura conté un llenguatge universal que et permet transmetre i comunicar d’una manera eficaç els valors i el missatge de l’empresa i, a més, et permet millorar la percepció que es té de l’empresa, ja que la cultura i els esdeveniments culturals estan relacionats amb la sensibilitat i l’exclusivitat. Per aconseguir-ho, cal trencar barreres, ser disruptiu i obrir noves estratègies per poder buscar aliances i acords amb mitjans i institucions, per així arribar als públics objectius més idonis i, alhora, desenvolupar un conjunt d’accions orientades a fomentar la creativitat i la innovació per a l’empresa, accions que paral·lelament permeten el creixement de l’empresa. L’aliança entre la cultura i l’empresa es mostra cada dia més com una simbiosi i, com a tal, és mútuament beneficiosa. Per impulsar aquesta aliança es fa necessari un espai de trobada per iniciar i consolidar vincles de confiança entre l’empresa i la cultura, la capital cultural pot ser el gran pretext per a una aliança que és de ben segur un binomi guanyador.
Acabo amb les mateixes paraules amb què ho vaig fer el 28 de novembre del 2020: “La cultura cohesiona i permet treballar un relat de ciutat de manera conjunta[…]. Fa vuit anys que vaig aterrar a Sabadell i una de les primeres coses que vaig aprendre és que Sabadell és capital del Vallès Occidental, de les terres catalanes i de món en general!”. I ara també som capital cultural. Aprofitem l’oportunitat, que a Figueres ho vam ser el 2009 (de capital cultural) i no ho vam saber aprofitar. A l’Empordà no tot és glamur, també hi ha penúries.
