Dies negres en el Centre d’Esports. A la pèrdua de Manuel Irazoqui s’ha afegit a les últimes hores la mort d’un altre mite en la història del club com Mario Rolando Pini Stagi a l’edad de 82 anys, després d’una llarga malaltia. Pini, nascut a Fray Bentos (Uruguai), és el jugador estranger que més partits (155) ha jugat amb la samarreta arlequinada. També va adoptar la nacionalitat espanyola.
Va arribar la temporada 1967/68, procedent del Mallorca, després d’haver debutat a Primera Divisió a les files del Valladolid. Amb 29 anys es va convertir en una peça clau pel tècnic Pasieguito en l’època daurada del Sabadell. Va gaudir de la millor temporada de la història amb el quart lloc de la 68/69 que va propiciar l’única participació en competició europea, la Copa de Fires, en l’eliminatòria davant el Brujas. A la Nova Creu Alta va guanyar el Sabadell pler 2-0 i a terres belgues va ser eliminat amb un advers 5-1.
Mario Rolando Pini va ser un jugador exemplar sobre la gespa, amb una entrega absoluta i un joc aeri que el va ser dels millors centrals de la lliga espanyola. No és estrany que el coneguessin com la muralla. El seu únic gol li va marcar al Real Madrid a Chamartin (3-1) la temporada 70/71. També va demostrar la seva fidelitat al club en ser un dels pocs que va continuar a la plantilla després del descens a Segona Divisió, la temporada 72/73, última com a arlequinat. Una lesió va precipitar la seva retirada i Pini va decidir instal·lar-se a la nostra ciutat, on van néixer els seus fills Néstor i Eduard. Ha estat un home arrelat a la ciutat, molt estimat pels aficionats i els ciutadans que el coneixien. Marxa un gran futbolista, però també una excel·lent persona.
