[Raül Garcia Barroso, regidor d’Esquerra Republicana]
Deia un professor meu de dret administratiu cap a l’any 1993 que a les seves classes es conformava que aprenguéssim quatre o cinc coses bàsiques i que no calia aprofundir-hi gaire perquè, després, tota aquesta teoria que hauríem memoritzat al llarg de l’any d’estudi quedaria en l’oblit i no serviria per a res. Gran veritat. Algú que no sigui de ciències recorda què és l’àcid ribonucleic malgrat haver-ho estudiat al batxillerat?
Això val, també, per a l’àmbit de la política municipal: moltes vegades hi mantenim grans debats, hi tenim grans discussions, hi fem plens de més de vuit hores…, però potser hi ha quatre o cinc coses bàsiques que s’han de fer tant sí com no. I una d’aquestes coses bàsiques és garantir els serveis essencials a la població i que el seu preu sigui just. I aquí no dic si ha de ser més alt o més baix. Parlo de justícia en el preu, i en parlo molt més dins del marc del context en el qual ens trobem: encara dins de la crisi econòmica i social provocada per la pandèmia.
Al darrer ple, dimarts, el govern municipal va portar a votació la pujada del preu de l’aigua en un percentatge lineal de l’1,86%. Va votar a favor d’aquest increment el govern de facto de la ciutat perquè, a més del suport del PSC i Podem, va rebre el del seu perenne soci, Junts per Sabadell, que, com sol passar, fa de primo de Zumosol (la gent jove que potser no saben de què parlo, que ho busquin a YouTube) i acudeix, com sempre, al rescat (sí, sí: la dreta catalana, tal com la va qualificar Marta Morell).
Aquest increment és alt? És baix? La resposta és més simple: és un increment. I quin argument dona el govern per justificar-lo? Doncs que l’empresa diu que hi ha més despesa i més costos. I què és més just: que, si hi ha més despesa, l’absorbeixin part dels beneficis que té l’empresa, o bé que es repercuteixi al rebut que paguem els ciutadans perquè els beneficis empresarials no disminueixin? Ah, amics: amb la política hem topat!
El Govern de Transformació 2015-2019 ho tenia molt clar: malgrat els al·legats increments de costos i els intents de l’empresa Companyia d’Aigües de Sabadell (CASSA) d’apujar els preus que els sabadellencs havien de pagar per un bé ja no bàsic, sinó essencial i existencial, com és l’aigua domèstica, per cap concepte se n’apujaria el preu. I ho van aconseguir durant els quatre anys de mandat malgrat les pressions.
En aquell període, CASSA proposava una revisió tarifària del servei de subministrament d’aigua que comportava un increment del 5,84% del rebut. Davant d’aquell escenari, el govern municipal va procedir a analitzar i auditar les despeses vinculades al servei d’aigua, i va considerar que no era necessari aquest increment si les despeses imputades a l’expedient tarifari es feien amb un criteri diferent. I gràcies a la feina política i tècnica d’aquell govern, l’increment de preu no va ser del 5,84% com pretenia la companyia, sinó de zero. Heus aquí el resultat de la política sobre els interessos econòmics d’una empresa privada. Però al ple municipal de dimarts, no només CASSA va rebre la seva part del pastís. També altres empreses concessionàries com Smatsa hi van rebre decisions favorables als seus interessos, amb els vots a favor, sempre, de les mateixes forces polítiques (PSC, Junts i Podemos).
És evident que patim la inoperància i la supèrbia d’un govern municipal que ha estès la catifa a les empreses concessionàries de la ciutat i que es vanagloria de menysprear els grups municipals i els regidors concrets que van formar part de l’executiu 2015-2019. Servidors públics que, amb la seva tasca de fiscalització d’aquestes empreses, prioritzant els interessos de la gent, van patir, fins i tot, la interposició de querelles criminals del tot infundades. Doncs, senyors i senyores de la majoria de govern PSC-Junts-Podemos, sobre l’increment del preu de l’aigua i sobre la fiscalització de les concessionàries, lliçons, cap ni una.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
