És anòmal que després de més de 40 anys de democràcia municipal hi hagi espais aparentment públics que siguin de titularitat privada, com carrers i places. Parlem dels espais d’ús públic en mans privades, una herència de temps passats que encara no hem aconseguit resoldre. Estem parlant d’indrets oberts als vianants, aparentment corrents, però que estan condicionats perquè no depenen directament de l’Ajuntament. És el cas dels Merinals, a càrrec de l’Agència Catalana de l’Habitatge, o de Can Deu amb Vimusa, entre molts d’altres.
El Diari n’ha enumerat més d’una vintena, però segur que se’ns n’escapen alguns. El lector podria preguntar-se: i quin problema hi ha en tot això? Que els propietaris s’encarreguen del manteniment –com la jardineria i la neteja– i no el consistori. Un mal de cap. Existeixen mecanismes per revertir aquestes excepcions en el planejament urbanístic, però no és una tasca senzilla. L’Ajuntament ha activat fa poc el traspàs de Can Deu de Vimusa en mans municipals. És un primer pas per a un repte que no és d’ara, sinó que s’acumula des de fa dècades.
