La derrota del Centre d’Esports de diumenge passat contra el San Fernando no és una derrota qualsevol. Ni una més en el trist bagatge d’aquest primer terç de temporada que ofereix uns números lamentables: 11 de 36 punts. És una derrota que ha encès definitivament el foc de la crispació en tots els àmbits del club. Nervis al camp, nervis a la Llotja, nervis a la sala de premsa i nervis fora de l’Estadi. S’ha entrat en un estat depressiu amb una sortida difícil. L’equip no rutlla i l’entrenador està permanentment a l’ull de l’huracà.
Hidalgo va fer una mena de Seligrat 2.0 carregant contra l’afició, una línia vermella molt perillosa de creuar. És evident que la pota esportiva del projecte ‘Tornarem’ d’Esteve Calzada trontolla. És una llàstima, perquè la feina institucional i de gestió econòmica de l’entitat seria un exemple del futbol estatal. Ara el Sabadell podria ser un Extremadura, al llindar de la desaparició, o un Lleida Esportiu, a punt de perdre la concessió de l’Estadi. En canvi, és un club sanejat, sòlid i amb futur, però el dia a dia esportiu s’ha convertit en un calvari permanent. L’afició s’havia il·lusionat amb el retorn al futbol professional i ara tem per un descens que seria dramàtic.
