[Per Lluís Perarnau, regidor de la Crida per Sabadell]
La tardor passada, la jutgessa instructora del cas Mercuri concloïa que en el procés d’elaboració i adjudicació del contracte de neteja viària i recollida de residus s’havien comès els presumptes delictes de prevaricació, tràfic d’influències, infidelitat en la custòdia de documents, revelació de secrets, suborn, falsedat documental, blanqueig de capitals i frau electoral. No m’estendré a explicar aquest “contracte arreglat” a mida del concessionari, que anirà a judici aviat. L’Isidre Soler ho explica ben clar a Afer SMATSA: el PSC l’únic responsable.
D’altra banda, en el ple del passat 1 de febrer, finalment es va aprovar incoar l’expedient de revisió d’ofici del contracte, davant dels vicis de nul·litat d’aquest, que el Govern de Transformació ja va posar sobre la taula en el mandat anterior. El que havia de ser un contracte de serveis (amb una durada màxima de 4 anys més 2 de possible pròrroga) es va qualificar interessadament de concessió de serveis (amb una durada de 15 anys més 5 de possible pròrroga). Al marge del que es pugui derivar del judici de la peça 28 del Mercuri, el contracte acabarà sent nul administrativament perquè la figura amb què es va fer el contracte, la de concessió de servei, no es correspon a la realitat de la seva configuració. Així ho indiquen els informes jurídics del secretari municipal. El febrer del 2020, l’aleshores portaveu del grup Junts per Sabadell, Lourdes Ciuró, que presidia la comissió especial sobre aquest punt, també va concloure que el contracte havia d’anar a la CJA (“per imperatiu legal” afegia) i que abans de l’estiu, per tant, la decisió havia de passar pel ple. El govern del PSC ha trigat 2 anys a portar aquest punt al ple i ho ha fet per la pressió de la demanda que ja havia interposat la Crida per Sabadell en el jutjat del contenciós administratiu.
Així, ens trobem amb un contracte “arreglat” i interessadament qualificat de concessió de serveis per poder-lo estirar fins als 15 + 5 anys. Un contracte del qual és responsable el PSC i pel qual el govern de Marta Farrés no ha tingut cap pressa per corregir-lo. Durant aquests dos anys, la neteja de la ciutat ha continuat en els mateixos paràmetres de baixa qualitat, resultat d’una dotació de plantilla insuficient i dels incompliments flagrants en la neteja viària (incompliments que cal atribuir a la direcció de l’empresa, no a les treballadores i treballadors).
A la Crida per Sabadell ens preocupa la inacció del govern. Ens preocupa aquesta situació de pràcticament connivència amb l’empresa, pel que representa de malbaratament dels recursos públics i de deteriorament de la ciutat. Ens preocupa també la falta de resposta a la crisi de l’actual model de gestió i recollida de residus.
El Govern de Transformació va aprovar a final del passat mandat el Pla local de Prevenció de Residus (2019-2024). En dos anys de govern PSC, no hem sentit en cap moment què pensa fer aquest govern en aquesta matèria. El tinent d’alcaldessa de Territori, Jesús Rodríguez, en aquest tema ni està ni se l’espera. El Pla es pot consultar a la web de l’Ajuntament. Sí, el tenen publicat. Però del conjunt de 22 actuacions a efectuar fins al 2024, en cap moment el govern del PSC s’ha pronunciat sobre quines accions pensa fer i quines no.
El model actual de recollida en contenidors al carrer està estancat. A Sabadell el 60% de la recollida de residus no va a parar a cap de les fraccions de la selectiva (orgànica, paper, vidre o envasos). Això vol dir unes 60.000 tones (dades del 2020), de les quals 32.000 tones van acabar dipositades a l’abocador de Coll Cardús, a Vacarisses. Un abocador que té data de caducitat. En principi ha de tancar el 2023. Al govern del PSC el veiem completament absent en tota aquesta problemàtica. Sembla com si la cosa no anés amb ells. Què farem per reduir els residus? Què hem de fer per millorar la recollida selectiva?
Des de la Crida per Sabadell llancem l’alerta que fan falta canvis en el model i que cal afrontar-los ja. I anem molt tard. És una qüestió fonamental de protecció del medi ambient i de salut pública, que també té la seva dimensió econòmica. El que Sabadell ha hagut de pagar com a cànon per dipositar aquestes 32.000 tones a l’abocador el 2020 ha pujat a 1,5 Milions d’euros. El 2024, dipositar la mateixa quantitat de tones ens costarà més de 2 milions d’euros. No podem seguir amb els ulls tancats davant el que ens ve a sobre. Calen canvis en el model i cal començar a moure’s ja.
