Ja fa dos anys de l’esclat de la pandèmia, de l’aplicació del primer estat d’alarma i del confinament domiciliari. En qüestió d’hores, la ciutat va quedar buida. En silenci. Ens vam tancar a casa davant d’un enemic aleshores desconegut, el coronavirus. Havíem hagut d’afrontar desafiaments abans, però mai cap com aquest.
Al Diari de Sabadell encara ens commouen els primers dies i setmanes de cobertura informativa. L’allau de malalts i morts, el col·lapse dels hospitals i de les residències, els militars i els bombers a l’hospital temporal de la Pista. Vam informar de tot el que passava a Sabadell i al Vallès en un context difícil. Volíem ser els vostres ulls al carrer i donar-vos veu al Diari. Vam oferir l’edició de paper gratuïtament i vam redoblar els esforços a la nostra web i xarxes socials.
Malgrat tot, la ciutat no va perdre l’optimisme i l’esperança en cap moment. Els homenatges al personal sanitari van ser una de les primeres mostres de perseverança ciutadana. I la disciplina de la majoria dels veïns va fer possible un confinament ordenat i sense grans incidents. Si mirem enrere, la predisposició dels ciutadans de Sabadell va ser absolutament exemplar.
730 dies després, la ciutat s’ha recuperat en termes sanitaris, i també socials i econòmics, com exposen els principals indicadors. Ho hem superat, i aquest esperit de superació pertany a tots i cadascun dels sabadellencs. Gràcies als petits gestos, com vacunar-nos, avui ens podem tornar a reunir amb les famílies i els amics. Ens hem retrobat i hem sortit reforçats de la pitjor crisi des de l’inici de segle.
