La icònica casa Pompeu Casanovas, que data de finals del segle XIX, es rehabilitarà i mantindrà els seus elements protegits, al mateix temps que es construirà un nou edifici amb sis pisos al costat. L’obra és un exemple d’integració del passat i del present de la ciutat, una manera de conservar i alhora dinamitzar el nostre llegat col·lectiu. Ho veurem pròximament en aquesta remodelació, com ho estem vivint a l’antiga fàbrica Cal Borni Duch, entre altres punts d’interès de la ciutat.
La gestió del patrimoni de Sabadell planteja una disjuntiva que podem aplicar a moltes altres qüestions pendents de la ciutat: o bé s’opta per no tocar res, deixar que es degradi i es perdi, o bé se cerquen fórmules que compatibilitzin els usos, donin rèdit econòmic i salvin els elements distintius arquitectònics de la ciutat.
Passa amb el patrimoni i amb tot: l’immobilisme i el dogmatisme no són útils. Els plantejaments basats en blancs o negres estan condemnats al fracàs, mentre que els matisos –els grisos– són la solució idònia.
