250 anys. Això és el que trigarà Catalunya a retirar l’amiant de les escoles si manté el ritme actual, segons l’estimació del doctor Josep Tarrés. Un horitzó no ja inacceptable, sinó surrealista. I és que moltes teulades, baixants i canalons ja han esgotat la seva vida útil i són potencialment cancerígens. No s’ha de fer alarmisme: el mateix metge (i reconegut especialista en el problema de l’amiant) reconeix que el risc és baix, però existent.
El gran hàndicap, com passa sovint, no és pas la manca de consens. Tothom el vol treure, és clar. El fet que endarrereix el ritme és la manca de diners: treure les cobertes contaminants té un cost de fins a mig milió d’euros per escola. Només a Sabadell en tenim setze, a hores d’ara, i Educació en preveu rehabilitar cinc entre 2022 i 2023. Llavors només en quedaran onze.
El problema del finançament de les polítiques de salut pública és recurrent i comú al conjunt de municipis del Vallès. Però que la majoria de poblacions estiguin afectades no eximeix les administracions de trobar solucions a l’amiant.
Un perill escolar a Sabadell: l’amiant afecta un de cada tres centres públics
