“La mascareta no hauria de ser obligatòria des de fa temps”. No ho diem nosaltres, ho afirmava el cap de Malalties Infeccioses del Taulí, Manel Cervantes, en una conversa recent amb el Diari. El nostre expert de referència en Covid apuntava que les persones de risc, que tinguin tos o simplement ho vulguin l’han de poder dur, evidentment, però no hauria de ser obligatòria en espais ben ventilats. “Una bona ventilació protegeix més que portar la mascareta”, ens argumentava el metge de l’hospital sabadellenc.
Hi ha prou arguments científics –empírics– i experts qualificats que fa temps que ho diuen, i per fi demà es compleix: les mascaretes deixen de ser obligatòries als espais interiors, a excepció del transport públic, els hospitals i els centres de salut, les residències i les farmàcies. La mesura ha estat llargament esperada. És lògic i normal: portem pràcticament dos anys havent de dur-la en espais tancats.
Celebrem que caigui la darrera imposició marcada per les autoritats, i ens n’alegrem perquè això significa que hem sabut ‘normalitzar’ la pandèmia. No hem eradicat el virus, però hem après a conviure-hi.
