Amb l’enderrocament de l’icònic mural de Tintín i Milú al carrer de Sant Llorenç, el passat 19 de febrer, l’intrèpid aventurer i el seu fidel gos van desaparèixer de Sabadell. La construcció d’una trentena d’habitatges van precipitar la destrucció del mur on el grafiter sabadellenc Werens havia pintat el personatge més famós d’Hergé pedalejant pel Centre, vuit anys enrere. No era una pintura més, sinó una estampa estimada per una ciutat que refugia molts tintinaires. El desencís generalitzat entre sabadellencs ha propulsat una solució.
Trobarem un nou grafitti protagonitzat per Tintín, tot enfilant Via Massagué, a davant de la Parròquia de la Puríssima Concepció, a la cantonada d’un bloc d’habitatges privats recentment construïts. Una altra vegada anirà a càrrec de Werens i està previst que el pinti el 21 de juny.
l desaparegut mur del carrer de Sant Llorenç / LLUÍS FRANCO
En aquest nou mural, el grafiter té pensat que el reporter de tupè punxegut quedi immortalitzat –sempre que l’edifici continuï dempeus!– amb boina i gavardina, trotant al costat del seu inseparable quisso blanc, davant la paret negra. En qualsevol cas, l’artista sabadellenc matisa que el disseny definitiu encara no està tancat, per la qual cosa hi haurà sorpreses.
Nova ubicació per al mural tintinaire / LLUÍS FRANCO
La ubicació del grafiti és urbanísticament verge. La façana del flamant bloc de pisos llueix i la placeta, que connecta el Raval de Dins amb Via Massagué, es va estrenar fa un mes i encara no està batejada. ‘La plaça de Tintín’ és un nom que encara no està agafat enlloc, de moment.
El nou mural ha estat possible gràcies a la insistència de l’Associació de Tintinaires de Sabadell, Moulinsab. L’agrupació va néixer l’any 2006, com a resultat de la segona trobada de tintinaires de Catalunya, celebrada als Jardinets de l’Antiga Fundació Caixa Sabadell. La cita va descobrir de sota les pedres nombrosos aficionats i va agrupar-los: Víctor Colomer, Rafel Sabater, Manel Camps Bosser, Maria Paredes, Jacint Guillem Codina, Albert Riera, Agustí Manyosa, Miquel Campo, Antoni Dalmases…
Els tintinaires Manel Camps, Víctor Colomer, Albert Riera, Rafel Sabater i Werens. Mur enderrocat i nova ubicació / D.S.
De fet, el grafiti tintinaire original va anar a parar al mur del carrer de Sant Llorenç perquè pertanyia a la casa d’un dels membres de l’associació, Víctor Colomer. Van decidir il·lustrar-hi l’escena per celebrar el 50è aniversari de la primera traducció d’un àlbum al català, per part de Joaquim Ventalló i Vergés.
Després de l’enderroc del mural, els tintinaires van demanar a l’Ajuntament una nova ubicació. El regidor i responsable del programa de Projecció de Ciutat i Turisme, Lluís Matas, va agafar el repte i ha trobat el racó, després de tramitar-ho amb les àrees d’Espai Públic i Urbanisme i amb el propietari del nou bloc de pisos. I, probablement, no serà el darrer mural de Tintín a Sabadell.
Més murals a la capital tintinaire?
Curiosament, el Vallès Occidental és la comarca amb més socis per habitants de la principal associació de tintinaires de Catalunya, que en referència a Milú s’anomena 1.001. I Sabadell no es conforma a ser capital de comarca, sinó que també vol ser la referència catalana dels aficionats al personatge. Així ho sosté Matas, qui avança que ja s’està buscant una segona ubicació per a pintar-hi un altre mural.
“El grafiti no volem que sigui una peça aïllada, sinó l’inici d’una sèrie d’actuacions entorn del món Tintín. Buscar murs on fer més obres i posar-hi pals de selfie perquè els visitants s’hi facin fotos, organitzar exposicions, col·loquis i dissenyar rutes per la ciutat”, comenta Matas.
“Ja tenim un altre mur emparaulat en un molt bon lloc, molt cèntric!”, avança Víctor Colomer, qui s’encarrega de trobar noves ubicacions per a fer-hi murals.
El 2024 farà 60 anys de la primera traducció de Tintín en català, Les joies de la Castafiore, en ple franquisme. A més, el mateix any, Sabadell serà la Capital de la Cultura Catalana. Es donen les circumstàncies idònies per explotar l’afició tintinaire de la ciutat i convertir-la en un reclam per a visitants de fora. Ja seria irònic, ja, que Sabadell es torni a desmarcar en termes de capitalitat, tenint en compte que el primer traductor al català de Tintín era egarenc.
