Publicitat
Ciutat

La ronda Nord de Sabadell: hi ha projecte, però sense traçat i amb polèmica Estat-Generalitat

El govern espanyol ha detallat aquest divendres el projecte per al tram del Quart Cinturó pendent des de fa dècades al Vallès

L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart; la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, i l'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, aquest divendres / LLUÍS CLOTET

Obra frustrada. El projecte per reactivar la ronda Nord de Sabadell i Terrassa, el tram del Quart Cinturó pendent des de fa dècades al Vallès, s’ha presentat aquest divendres amb el suport del Ministeri de Transports, el Consell Comarcal del Vallès Occidental i els ajuntaments de les capitals vallesanes. El gran absent ha estat el Govern de la Generalitat, que s’ha desmarcat en l’últim moment: el president Aragonès i el departament de Territori i Sostenibilitat s’han mostrat escèptics i han rebutjat ser a l’acte, celebrat avui al Consell Comarcal, davant el dèficit d’inversions de l’Estat a Catalunya.

No s’ha pactat el traçat, el pressupost ni els terminis. Tampoc s’ha aconseguit la imatge d’unitat institucional que es pretenia. La fotografia d’avui –a la qual ha faltat la Generalitat– anava acompanyada d’un conveni per establir un sistema de finançament a l’obra. S’havia decidit que el Govern central transferia els diners necessaris per fer l’obra a la Generalitat, seguint la disposició addicional tercera de l’Estatut, perquè sigui l’administració catalana qui construeixi la carretera.

La ronda Nord de Sabadell i Terrassa és la fórmula triada per desencallar la B-40. L’autovia avui acaba de forma abrupta en una rotonda a Terrassa. La nova ronda hauria de connectar la ciutat veïna amb Sabadell pels barris del nord amb un perllongament de quatre quilòmetres.

Des de la ciutat veïna, l’autovia ha de seguir per sobre del Real Club de Golf el Prat, fins a arribar al terme municipal de Sabadell per Can Deu. Tal com estableix el Pla Específic de Mobilitat del Vallès, la nova infraestructura enllaçarà amb la ronda Oest (C-58c), travessarà els barris del nord fins a arribar a la rotonda que connecta actualment amb la carretera de Castellar (B-124).

El projecte original de l’autovia B-40 o Quart Cinturó no és nou. La carretera –que ha de connectar els municipis de la segona corona de Barcelona– està plantejada des de la dècada dels seixanta. Actualment, només hi ha set quilòmetres en funcionament entre Abrera (Baix Llobregat) i Granollers (Vallès Oriental), o el que és el mateix: el 14% de l’obra prevista. El tram central, entre Olesa de Montserrat i Terrassa, està en obres des de fa quinze anys.

“Plantada” i crits a la ministra

La Generalitat havia acordat el traspàs dels diners i de la gestió amb l’Estat i els ajuntaments implicats. Així i tot, el Govern català ha decidit marcar distàncies: el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha expressat els seus dubtes sobre la proposta del Ministeri abans de l’acte. “Són paraules”, ha afirmat el cap de l’executiu.

Per la seva banda, el Departament de Territori i Sostenibilitat, que havia confirmat l’assistència del secretari general, Ricard Font, ha cancel·lat la seva assistència dues hores abans de l’acte com a mostra de la “manca d’inversions a Catalunya”. Segons dades del Ministeri d’Hisenda, només es van fer el 35,8% de les obres previstes a Catalunya durant el 2021. Tot apunta a discrepàncies entre els dos socis de Govern: mentre Territori (Junts) ha negociat amb l’Estat durant mesos, ERC ha rebutjat el Quart Cinturó en un comunicat: “Ens allunyem de les prioritats sociovergents per a les infraestructures dels Vallesos“, asseguren i demanen un tren orbital per a la segona corona de Barcelona.

La ministra de Transports, Raquel Sánchez, ha criticat durament a la Generalitat. “No podem utilitzar les infraestructures per aixecar banderes”, ha afirmat sobre una “plantada a Sabadell i Terrassa”. En la mateixa línia, l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, ha assegurat que l’absència de la Generalitat és un menyspreu cap a la ciutadania: “Darrere nostre hi ha tota una ciutat”, ha exposat per després afegir: “És una llàstima no mostrar unitat… Seient i parlant és com s’arreglen els problemes”. I l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha demanat “serietat i rigor” després d’una falta de respecte “molt greu”.

La polèmica també s’ha traslladat al mateix Consell Comarcal. Activistes de la Plataforma contra el Quart Cinturó i membres de les Jerc, la Crida i la CUP han escridassat la ministra Sánchez durant l’acte amb la consigna “No al Quart Cinturó”.

Què sabem (i què) no de la Ronda Nord?

LA CARRETERA

Els agents no han concretat el traçat exacte, però fonts oficials donen alguns detalls de la nova carretera: serà una ronda –no una autovia habitual– amb dos carrils per direcció. Tindrà “el mínim impacte ambiental” amb trams soterrats i sortides a nivell, similar a altres vies comarcals existents a Catalunya. De fet, el Departament de Territori es podria inspirar en la carretera de Figueres a Roses (C-260), que s’integra en el territori sense grans rotondes ni accessos elevats.

Un cop estigui finalitzat el tram pendent del Quart Cinturó entre Olesa de Montserrat i Terrassa –que està en obres des del 2007–, els vehicles podran circular entre el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, de Sabadell fins a Abrera, i quedaran enllaçades, d’oest a est, l’A-2, la C-16, la C-58 i la ronda Oest de Sabadell. No es detalla, però, si es connectaran (i com) els dos Vallesos.

EL TRAÇAT A SABADELL

El tram de Sabadell és el més delicat de tots, perquè el traçat del Quart Cinturó podia afectar el bosc i el barri de Can Deu i el Torrent de Colobrers. A falta de concrecions, la Generalitat –que haurà de dibuixar el nou traçat– es planteja que la carretera sigui soterrada en alguns trams.

Per arribar des de Can Deu fins a la carretera de Castellar, caldria fer un viaducte per salvar un gran desnivell d’uns 50 metres d’alçada.

TERMINIS

La construcció de la ronda Nord de Sabadell i Terrassa implicarà una dècada, segons les mateixes fonts. El projecte queda al marge del Quart Cinturó original, així que cal tornar a fer tots els tràmits: els estudis informatiu i ambiental, així com tota la tramitació per adjudicar i licitar l’obra.

Segons fonts coneixedores del procés, s’estima que caldran sis anys per fer els tràmits i després uns altres quatre per fer les obres. En altres paraules, la ronda Nord no estarà oberta al trànsit fins ben bé el 2032.

COST

No s’ha concretat, a falta de realitzar els nous estudis. El Pla Específic de Mobilitat del Vallès, que es va acordar el 2021, estimava la construcció de la ronda en 88 milions d’euros. Si s’acaba signant el conveni Estat-Generalitat, l’administració central passaria els diners a Catalunya per poder començar l’obra.

Fotografies: Lluís Clotet

Publicitat
Comentaris
To Top