Habitatge social, sanitat, model social i urbanisme. Sabadell Cercle d’Entitats ha presentat, a la seu de la Fundació Bosch i Cardellach, les conclusions de les diverses taules de treball sobre les problemàtiques al voltant d’aquestes àrees que afecten els sabadellencs.
DIAGNOSI HABITATGE SOCIAL
El problema de l’habitatge no és un problema local, ni regional, ni estatal. És en el àmbit europeu. Els Ajuntaments no tenen cap competència (excepte alguns com Madrid o Barcelona). L’Estat té recursos i la generalitat les competències. Per tant, tot el que facin els ajuntaments serà per voluntat política.
Crisi profunda de l’habitatge: el preu de l’habitatge en el mercat lliure ha pujat de manera exponencial. En els darrers trenta anys, el preu de l’habitatge a Catalunya s’ha multiplicat per cent i els sous s’han multiplicat per deu. Per altra banda, el gran volum de demanda en el mercat lliure d’habitatge permet detectar una anomalia pel que fa a la planificació familiar en l’adquisició de l’habitatge, ja que no sempre les famílies poden planificar amb anys d’antelació les seves necessitats d’habitatge. El volum de la demanda provoca esperes de fins a 2 o 3 anys en l’adquisició de l’habitatge en el mercat lliure.
Pla Local de l’Habitatge de Sabadell 2019-2024: estima que es necessiten 650 habitatges l’any. (300 que no poden accedir des del mercat lliure). Un 48% queden excloses del mercat lliure de lloguer, sense haver de destinar un 30% dels seus ingressos familiars a la mensualitat. El preu de mercat lliure està en 800 euros.
CONCLUSIONS
- El problema de l’habitatge no es resoldrà només des de l’administració pública, també hi ha responsabilitat del sector privat.
- Necessitem un sector privat que aposti pel lloguer accessible, doncs pot aportar capital, capacitat de gestió, viabilitat.. amb un interès per aconseguir rendiments mínims i raonables.
- Necessitem un interès de l’administració pública per garantir la finalitat de l’habitatge social amb voluntat de fer gestió urbanística pública.
- A Sabadell hi ha un envelliment progressiu del parc d’habitatges que indica una necessitat de rehabilitació i millora, i que provoca a vegades situacions d’utilització anòmala dels habitatges, a les que l’administració ha de donar resposta.
- Segons el PLHSBD, l’Ajuntament, a l’hora d’aportar solucions, la ciutat disposa de 36 polígons i sectors residencials per desenvolupar amb un potencial de 8.030 habitatges.
PROPOSTES DE MILLORA
- Política pública del sòl: Plataforma Sabadell 5000, el plantejament és que l’habitatge ha de ser un servei públic com ho és Salut i l’Escola.
- Oportunitats de crear o reconvertir sòl fent gestió urbanística: Fins a 1500 habitatges en marges de parcs i places, a la cornisa del riu Ripoll, en mitgeres descobertes o en aparcaments.
- La creació de mercat amb aquest model faria competència al mercat lliure immobiliari privat.
EINES PER A LA PROMOCIÓ D’HABITATGE SOCIAL
- -Habitatge cooperatiu en cessió d’ús: cooperatives sense ànim de lucre. Model on les persones participen en la presa de decisions. Voluntat que l’habitatge sigui assequible. La majoria de projectes es construeixen sobre sòl públic però també n’hi ha sobre sòl privat.
- -Habitatge de lloguer social a través d’entitats amb lucre limitat: Aquestes entitats tenen beneficis justificats i avalats. La resta de beneficis es reinverteixen en projectes socials.
- -Habitatge de lloguer social a través de Societats mixtes público-privades:Les societats mitxes són un instrument per a la producció i gestió d’habitatge social en règim de lloguer al servei de l’Ajuntament però amb participació de l’empresa privada i transferència del sòl públic cap a la societat. (Un volum gran d’habitatges en règim de lloguer assequible regularia la resta del mercat d’habitatge).
DIAGNOSI SANITAT
El model sanitari català té uns fonaments sòlids que actualment no s’estan aplicant com caldria. Aquest any hi ha hagut un increment de la població i alhora menys recursos econòmics destinats a la Salut.
- El pressupost més alt de Salut correspon a l’any 2010 (9.800 M€), després ha anat baixant progressivament. El 2022 té el pressupost més alt (11.244 M€), degut a la Covid, que dificilment es tornarà a repetir.
- Tendència a l’envelliment de la població de Sabadell. L’envelliment implica tenir pacients amb atenció d’alta complexitat. Atendre aquest escenari de l’envelliment de la població és un repte cada vegada més de present que de futur.
- Les residències per a la gent gran són sovint massa grans, massificades i poc sanitaritzades. Hem de reflexionar com volem atendre les nostres persones grans.
- En l’àmbit hospitalari, el 43% dels professionals en actiu tenen més de 50 anys. I un 19% tenen més de 60. A Catalunya, 6,2 infermeres/1000 habitants. Mitjana europea en 8,8 infermeres/1000 habitants. Hi ha estudis que corroboren que les societats amb més infermeres són més saludables.
- En l’àmbit hospitalari, s’ha de millorar la contractació dels professionals, evitant el contracte de curta durada i apostant per la jornada completa. Cal tenir un projecte de creixement i d’increment de complexitat per augmentar l’atracció de professionals. Per exemple, com s’està fent amb la formació de 75 noves infermeres a Sabadell que podria contribuir la seva fidelització dins l’Hospital Taulí.
REPTES EN L’ATENCIÓ PRIMÀRIA
- Dona atenció a la persona, a la família i la comunitat al llarg de tota la vida.
- És la peça nuclear del sistema sanitari. Representa l’accés garantit al sistema de totes les persones. A diferència d’altres proveïdors de Salut, l’Atenció Primària està organitzada en forma de diàspora, amb la finalitat d’apropar-se al màxim als usuaris.
- Alhora té múltiples demandes amb possibilitat de resposta múltiple. No poden estandarditzar l’atenció ni l’accés i la persona requereix d’una atenció individualitzada i adaptada a la seva situació de salut.
- Aquest àmbit ve d’un model reactiu, que vol encaminar-se a un model proactiu mitjançant un desenvolupament competencial on s’han d’implicar la política sanitària, la societat i una carrera curricular del professional que li permeti fer una pujada competencial.
REPTES EN L’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA
- El Taulí està en plena transformació en infraestructures i equipaments. Malgrat l’ampliació de l’Hospital Parc Taulí no es podrà donar resposta a la població de referència.
- La forma de treballar els processos assistencials ha de millorar en eficiència i satisfacció de pacients i professionals (un 25% de l’activitat ambulatòria pot ser no presencial, no en la primera visita però sí en el seguiment del pacient)
- Millorar l’anomenada atenció intermèdia al pacient fràgil i el model assistencial amb l’atenció no presencial o amb nous rols professionals.
REPTES EN L’ÀMBIT RESIDENCIAL
- Reflexió sobre com volem atendre les nostres persones majors.
- A les residències viuen persones amb les mateixes necessitats que la resta de ciutadans que viuen a casa seva. Per això es reclama des del sector que han de tenir dret a l’atenció d’un equip d’atenció Primària com la resta de ciutadans.
- Els diferents tipus de residències s’han d’unificar per tal de donar el mateix nivell de qualitat d’atenció a les persones que hi viuen.
- El model a seguir és el de l’atenció i integral social i sanitària (atenció centrada en la persona) AISS.
DIAGNOSI DE LA SITUACIÓ SOCIAL A SABADELL
La necessitat social a Sabadell es valora segons uns indicadors: generals (atur, renda, analfabetisme, menors de catorze anys…), sectorials (discapacitat, dependència, menors tutelats, delictes…) i de comparació amb altres territoris (comarques, ciutats de més de 100.000 habitants, Espanya, Europa…).
Les dades del diagnòstic de tendència social són claus per situar les necessitats de la piràmide de la població a Sabadell respecte al 2010, on es pot observar un augment significatiu en els grups d’edat entre 40 i 54 anys, i de majors de seixanta-cinc anys. A més s’extreu que el 50% dels majors de seixanta-cinc anys tenen setanta-cinc anys o més i, per tant, el podem relacionar amb riscos com envelliment, la dependència, l’aïllament o el risc de pobresa: es consolida l’emergència de l’aïllament i la soledat sentida com a problemàtica social.
Un 13% de la població de Sabadell son estrangers. Gairebé el 15% d’aquests son menors.
- Taxa de discapacitat a la ciutat és del 7%
- Un 46,9%, té una discapacitat física
- Un 22,8%, tenen un certificat de reconeixement mental.
- Un 12,9%, tenen discapacitat intel·lectual
- Un 12%, tenen discapacitat visual o auditiva.
Nou model d’atenció social basat en l’autonomia de la persona (6 motors d’impuls)
- Atenció a la urgència i emergència social
- Abordatge del risc i la vulnerabilitat a la infància i adolescència
- Cap a l’empoderament i capacitació
- Intervenció comunitària inclusiva
- Millor atenció a la dependència i al servei d’atenció domiciliària (SAD)
- Aliança amb la xarxa d’agents de canvi social
-Cal avançar cap al reconeixement de la cura com un valor públic que ha d’esdevenir en un dret social i ciutadà. El repte més gran dins de l’autonomia de la persona és l’envelliment de les persones amb discapacitat. Aproximadament el 75% de les persones amb discapacitat tenen més de quaranta-cinc anys. I encara que els quaranta-cinc anys no són gent gran, en molts casos el grau de discapacitat d’aquestes persones produeix un envelliment prematur.
Atenció a la diversitat en la comunitat
Pla Intercultural de Sabadell:
- Cercar la igualtat real de drets i deures per a totes les persones, garantint l’equitat i la no discriminació (la realitat és que no tenim igualtat de drets per a totes les persones que viuen a Sabadell. Per a cercar aquest dret d’igualtat a Sabadell fa anys que es desenvolupa el circuit de primera acollida que es basa a entendre que la persona és de Sabadell des del moment que s’empadrona.
- Dins de l’àmbit de la diversitat hem de comprendre que també ho és de creences i conviccions de les persones a les quals se’ls ha de facilitar que puguin dur a terme la seva activitat diària.
- Diversitat de gènere: les dades d’atenció a les dones, fills i filles de violència i a col·lectius LGTBI van en augment.
REPTES DE LES ENTITATS QUE ATENEN AL COL·LECTIU DE DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL
- L’infrafinançament provoca manca de finançament per rehabilitacions i noves inversions en els edificis i les instal·lacions, que no estan previstes en el concert. ( el 90% de la despessa el cobreix el dapartament de benestar. però l’enttiat necessita cobrir el 10%. Consequència: professionals mal remunerats que costa retenir perquè troben millors ofertes en el sector privat.
- Enlleviment i altres patologies avançades (necessitat places, residencials, lentitud en el procés d’actualitzar les valoracions i llei de dependència). Increment casos d’autisme entre els infants que requereixen un suport especial a l’inici de l’etapa adulta. Necessitat de formació de professionals.
REPTES EN L’ÀMBIT SOCIAL
- -Cartera de serveis adequada.
- Atenció a la diversitat
- Dret a la lliure elecció. Autonomia personal.
- Dotació suficient de recursos.
- Millor governança del sistema públic-privat
- Model inclusiu dels serveis: sanitaris, socials, educatius i laborals.
DIAGNOSI URBANISME
És una eina clau per transformar la ciutat. Calen estratègies polítiques que fixin prioritats que després el Planejament urbanístic i l’activitat urbanística desenvolupi.
Sabadell: En els darrers vint anys s’ha produït un canvi enorme, una ciutat equilibrada com Barcelona, ara, és una ciutat amb més ocupació que habitants. En canvi, Sabadell i Terrassa han passat a ser ciutats molt més dormitori. És a dir, ha crescut molt més la població que l’activitat. S’han convertit en poblacions desequilibrades.
ESTRATÈGIES
Des de l’àmbit privat, algunes propostes de plantejament d’activitat forta com el projecte del sector Sud-Oest i cornissa est riu Ripoll. Però també des de l’àmbit públic amb la creació de sòl a l’entorn del l’hospital taulí o portant activitat al gran solar de l’avinguda de francesc macià.
El pla territorial sectorial d’habitatge de Catalunya, a través hipòtesis demogràfiques amb fita 2042 estableix que Sabadell ha d’incrementar el seu parc d’habitatges en 20.253 unitats i que l’increment d’habitatge social ha de ser de 8.049 per complir amb la solidaritat urbana del 15% a la ciutat.
Una de les conseqüències de la manca d’un parc d’habitatge assequible la trobem en la taxa d’emancipació dels joves, que en el àmbit de Catalunya cau al 16,3%, la xifra més baixa del segle. L’any 2007 era del 32,3%.
Glòria Dalmau (vicedirectora de la FBiC): “Els polítics han d’aportar solucions”
Finalment, la vicedirectora de la FBiC i representant d’una del centenar llarg d’entitats que formen SBD Cercle d’Entitats, Glòria Dalmau, ha defensat la tasca de Sabadell Cercle d’Entitats perquè “els polítics sàpiguen el que pensa la ciutadania respecte a la ciutat. Perquè són ells qui han d’aportar solucions a les problemàtiques de la ciutat”, fent referència als pròxims comicis, d’aquí a poc més de mig any, davant la presència de la tinenta d’alcaldessa Marta Morell, i del portaveu de Junts per Sabadell, Lluis Matas. Així mateix, va convidar a tots els presents a aportar propostes per al pròxim govern municipal, per d’aquesta manera poder fer debats preelectorals.
