Per Alba Graells Roca, graduada en Ciència i Tecnologia dels Aliments
El mercat de les proteïnes vegetals a Europa es troba en ple creixement. S’estima que el sector europeu plant-based ha crescut un 45%. Això significa que les proteïnes vegetals juguen un paper clau en el nou paradigma del consumidor i esdevenen l’eix principal de les noves tendències en l’alimentació sostenible. El sistema agroalimentari afronta un doble desafiament: buscar noves fonts de proteïnes i aconseguir processos productius més eficients i sostenibles.
Amb tot això, l’elaboració d’embalatges i materials d’envasat a partir de proteïnes vegetals ja és una realitat. Al mercat europeu, i m’atreveixo a dir també mundial, ja es troben nous models d’envasat a partir de productes vegetals com a alternativa als polímers sintètics com el plàstic.
A diferència dels materials plàstics, els envasos d’origen vegetal són materials biodegradables i, per tant, són més sostenibles i redueixen la contaminació ambiental. Alhora, tenen un gran potencial per millorar la qualitat i la seguretat dels aliments. Això és possible gràcies a la modificació de l’estructura de les proteïnes mitjançant alguns tractaments i l’ús d’additius o biopolímers que milloren les seves propietats.
En canvi, tot i que els plàstics tenen una elevada resistència als esforços mecànics, propietats de barrera elevades, una alta flexibilitat i un baix cost, els polímers plàstics triguen anys a degradar-se i poden reduir la qualitat dels aliments perquè alliberen productes químics.
Els envasos a partir de proteïnes vegetals tenen una funcionalitat, estructura i composició diferents. Això fa que manifestin una sèrie de propietats mecàniques, de barrera i sensorials força desitjables. Entre les diferents proteïnes vegetals, la zeïna, el gluten i les proteïnes de soja són les més utilitzades per a la fabricació d’envasos i embalatges. Més concretament, la proteïna de soja, que té grans capacitats funcionals, com la texturització, l’absorció d’aigua i de greix, la cohesió, l’emulsió, la formació de fibres i l’adhesivitat.
Un exemple més específic és el nou envàs fabricat a partir de fibres vegetals, biodegradable i amb propietats antibacterianes que manté la fruita en bon estat durant més temps. Es tracta d’un material que es polvoritza sobre els aliments i que té la capacitat de protegir-los de possibles danys de transport i infeccions per patògens, així com d’augmentar la seva vida útil fins a un 50%. El material ha estat desenvolupat per investigadors de la Universitat Harvard i de Rutgers.
Aquests envasos a partir de proteïnes vegetals es fan servir en l’envasat de fruites i verdures, productes làctics, productes carnis i aliments congelats. La funció principal dels envasos, en general, és la conservació dels aliments. Els d’origen vegetal, a més a més, tenen la qualitat de prevenir l’oxidació i el creixement de microorganismes i fongs, amb l’objectiu d’allargar la vida útil dels aliments.
L’ús d’envasos a partir de proteïnes vegetals per minimitzar la contaminació ambiental, millorar la qualitat dels aliments i perllongar-ne la vida útil ajudaria a disminuir el malbaratament alimentari. Per tant, la transició a envasos biodegradables fabricats amb recursos sostenibles és imprescindible i fonamental per assolir un sistema alimentari sostenible i segur.
Publicat simultàniament a Quadern de les idees, les arts i les lletres.
