‘Somnis de color de tenora’, concert de Tardor. Obres de Serra, Abad, Pastor, Timón, Ventura, Serracant, Paulí i Puigferrer. Joan Benavides, tenora solista. Cobla Simfònica Catalana. Gerard Pastor, director. Teatre Principal de Sabadell 13-11-22.
L’entitat Sabadell Més Música va oferir el seu programa de cobla de tardor al Teatre Principal i d’aquesta manera va dur a terme el projecte ajornat feia un any per raons sanitàries. A diferència del monogràfic centrat en Martínez Comín i Albert Guinovart de l’edició de fa un any, en aquesta ocasió han tornat a oferir un repertori lligat per qüestions programàtiques, evocatives i d’arrel extramusical basant-se en la simbiosi conceptual i referencial del somni i la tenora com a eixos principals.
El programa del concert de tardor, Somnis de color de tenora, ben ideat i amb un estimable grau de complexitat, aplegava des de la modernitat i fantasia de Marc Timón a Un somni de color de rosella i l’ofici treballat des del caràcter autodidacta de Josep Maria Serracant a Somnis de Nina, fins a l’experimentació amb tocs stravinskians d’un dels pocs concerts per a tenora com és el de Gerard Pastor que inclou dos percussionistes i una ambició clarament simfònica, on va excel·lir Joan Benavides com a solista.
La sessió va ser resolta per la Cobla Simfònica Catalana sota la direcció del mateix Gerard Pastor en l’exigència tècnica, la concertació i la depuració tímbrica, oferint punts d’innegable originalitat i matisos dinàmics, així com el necessari relleu en les segones veus. Per exemple, a La plaça de les il·lusions d’Anna Abad, sardana guanyadora del Premi Joventut a la 32a edició de la Sardana de l’any el passat maig; que es distingeix per l’aposta de solos i textures no gaire denses que evoquen cap a un intimisme d’efluvis lírics a partir de l’estil compositiu del nocturn, certa herència de l’estil d’Albert Guinovart i força varietat en la combinació d’instruments. Per tercera ocasió, qui escriu ho escoltava en directe. I de totes i de llarg, la de Pastor ha estat l’execució més significativa musicalment pels relleus en el fraseig i la planificació dinàmica sabent donar al tram final una dimensió emotiva alhora que afirmativa. Quelcom equiparable al plantejat a Somni de Manel Puigferrer amb una planificació ben graduada en els crescendi dels llargs i a Camins de Jesús Ventura i el seu brillant final, amb un tutti potent i d’alta volada.
18è Premi Agustí Borgunyó
Abans d’encetar la segona part i amb un petit piscolabis que donava caliu a l’entreacte i agermanava el nombrós públic assistent, el lliurament del XVIIIè Premi Nacional Agustí Borgunyó, a càrrec de la presidenta i de la secretària de Sabadell Més Música, Assumpta Vilanova i Pepita Gil, va comptar amb la presència del músic Esteve Molero a l’hora de glossar de manera magistral i amb gran intel·ligència emocional el vessant professional i personal de David Casamitjana com a enginyer de so i els seus mèrits en el món coblístic. Per la seva part, l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, va reivindicar el pes de la cobla i de l’entitat com a eines fonamentals de l’engranatge cultural i identitari català i de la ciutat en un discurs breu i molt convincent.
Com de costum, la profusió documental de Jordi Saura arrodonien l’acte amb l’excel·lència que el caracteritzen, oferint una presentació on s’albirava la seva llarga trajectòria radiofònica i l’indiscutible coneixement en aquest camp que va rematar amb una eloqüent reivindicació de la llibertat. A més, mitja hora abans, havia ofert una condensada xerrada orientativa molt oportunitat per a l’enriquiment del públic assistent.
FOTOS: David Casamitjana rep el premi Agustí Borgunyó 2022 al Teatre Principal
