[Raül Garcia Barroso, regidor d’Esquerra Republicana]
Aquesta setmana als grups de l’oposició se’ns han donat a conèixer dues sentències dictades pels jutjats contenciosos administratius de Barcelona. Responen als recursos que l’empresa concessionària del servei de recollida de residus i neteja viària a Sabadell, Smatsa, va fer contra les liquidacions efectuades per l’Ajuntament els exercicis 2014, 2015, i 2016 arran del fet que els tècnics municipals detectessin que havia cobrat per feina no feta en xifres superiors al milió d’euros anuals.
Davant d’aquest panorama, els portaveus del PSC, així com els seus acòlits a les xarxes, han sortit en tromba dient que l’Ajuntament “haurà de pagar” a Smatsa la quantitat de 2,5 milions d’euros, i han arribat a fer paral·lelismes amb la inversió del passeig de la Plaça Major multiplicada per quatre, la del nou carrer de la Indústria multiplicada per set, les beques menjador de 6.000 alumnes o la partida del Rebost Solidari durant dotze anys. Tot plegat, com sempre, per acusar el govern anterior d’una suposada “mala gestió”.
Bé. Anem a pams. En primer lloc, denunciem que les sentències tenen data del 15 de maig i del 2 de setembre del 2022. Per què el govern socialista triga vuit i quatre mesos, respectivament, a fer-les públiques? Doncs perquè el que és important per a ells és disparar al Govern de Transformació 2015-2019 i a les formacions que el vam integrar, i, com més a prop de les eleccions del 2023, millor. Evidentment, tergiversant la realitat.
Però tot plegat és culpa d’aquell govern? Costarà un euro als sabadellencs? Fent servir una frase que s’ha posat de moda gràcies a un popular programa de televisió, posarem llum a la foscor. Més ben dit, posarem llum a la fabricació de fake news a què ens té acostumats el PSC de Sabadell.
En primer lloc, les liquidacions sobrefacturades no les comprova cap polític ni d’ERC ni de cap altre partit d’aquell govern, sinó que surten dels funcionaris i tècnics municipals. Aquests funcionaris havien comprovat que es trobaven davant d’aquest escenari de cobrament de serveis no realitzats, i aleshores és quan el govern anterior va decidir portar a terme les reclamacions pertinents. El PSC acusa ara de mals gestors, justament, els qui van actuar per defensar els interessos dels sabadellencs.
La pregunta que potser es faran és: per què els governs anteriors del PSC, dels quals Marta Farrés era regidora i Manuel Bustos era alcalde, no van detectar cap sobrefacturació, i, per tant, no van fer mai cap reclamació a Smatsa? Doncs els ho haurien de preguntar a ells. Ells governaven quan es va signar el contracte el 2012, i ells van dirigir políticament els primers passos per controlar-ne l’aplicació.
Un contracte que, per cert, com tothom sap, el jutjat d’instrucció 1 de Sabadell investiga com una de les peces del cas Mercuri de corrupció, i per la qual tots dos han anat a declarar: el senyor Bustos, com a investigat, i la senyora Farrés, com a testimoni d’uns viatges a la ciutat marroquina de Nador presumptament abonats per l’empresa Smatsa.
No es tracta que l’Ajuntament hagi de pagar res a Smatsa, sinó d’una altra cosa: l’Ajuntament ha de retornar a Smatsa els diners que li va reclamar en el seu dia mitjançant les liquidacions. Però és que, a més, aquestes sentències no són fermes i, per tant, el TSJC les pot revocar; en aquest cas, l’Ajuntament no hauria de retornar res a Smatsa.
I per què els jutges no ho veuen com els serveis tècnics (passats i actuals: són els mateixos) ni com el govern anterior, el que fiscalitzava la concessionària? Doncs bàsicament és per motius formals derivats del mateix contracte, i del mode en què es pot i no es pot controlar si l’empresa ha actuat bé o malament.
Novament, ens trobem amb un tema formal que se suma als moltíssims detectats, i que van provocar una cosa inèdita en una administració: el ple municipal va votar unànimement que es tracta d’un contracte nul per defectes formals, però que no s’hi va declarar perquè l’Ajuntament hauria de pagar una milionada a l’empresa. Aquest és el perquè de tot plegat. Surrealisme en estat pur.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
