[Marta Ordóñez i Aleix Pujadas]
15 dies tancats a casa. El 13 de març de 2020, ara ja fa tres anys, els informatius obrien amb una previsió prudent que s’acabaria allargant més del que semblava: Pedro Sánchez decretava l’estat d’alarma a causa de l’esclat de la covid, un virus aleshores tan desconegut com virulent. Era un moment excepcional, calia contenir la propagació del virus. I les mesures havien de ser-ho, també, excepcionals, justificava Sánchez.
No van ser quinze dies, finalment van ser dos mesos de tancament domiciliari amb una reobertura gradual per fases segons la situació epidemiològica. I Sabadell, com la resta del país, es preparava per adaptar-se a una nova normalitat i a les paraules que pràcticament no havíem sentit mai i van començar a formar part del nostre dia a dia: epidèmia, proves PCR i seqüenciació del virus, entre altres.
Les dades de la covid a Sabadell
En els darrers tres anys, s’han contagiat de covid almenys un 35% dels sabadellencs (76.195 persones), segons dades del departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. El virus va deixar centenars de pacients hospitalitzats entre el Taulí i l’hotel Verdi -amb un rècord de 638 persones hospitalitzades el 3 d’abril de 2020- i es va endur 777 vides a la ciutat. Una situació que revertia amb l’inici de la vacunació el 27 de desembre del 2020: pràcticament nou de cada deu sabadellencs (181.924) han rebut la dosi completa de la vacuna avui dia.
Un pacient a l’UCI del Taulí, en una imatge d’arxiu / VICTÒRIA ROVIRA
Les seqüeles no van ser només físiques. També l’economia es va veure ressentida: més de 22.120 treballadors es van veure afectats per un ERTO durant la pandèmia, segons dades de l’Observatori de l’Economia Local (OEL) de l’Ajuntament de Sabadell.
A les llars sabadellenques, la pandèmia es va traduir en una pèrdua lleugera de poder adquisitiu: 74 euros menys l’any 2020. Tres anys després, i contra molts pronòstics, l’economia ha salvat els mobles. “Hem recuperat l’alegria als nostres locals”, coincideixen Jordi Obradors, gerent de Sabadell Comerç Centre, i Jordi Roca, president del Gremi Comarcal d’Hostaleria i Turisme a Sabadell.
Els negocis de Sabadell han aconseguit superar amb escreix l’embat de la covid i s’han refet. Segons dades de l’Observatori de Centres Urbans, al Centre de Sabadell hi ha tants locals comercials en marxa com abans de la pandèmia, tot i que durant el 2020 i principis del 2021 la xifra queia un 2%.
Si analitzem les tendències prepandèmia, ara hi ha menys gent al carrer, però les que surten ho fan per comprar. Si ho comparem amb el 2019, els dies laborals passegen pel Centre un 38% menys de vianants. Però les compres diàries han crescut un 28%. El comerç i l’hostaleria ara s’enfronten a un nou repte, l’increment de preus, però han deixat enrere les seqüeles de la covid.
Compres a Sabadell / AINA TORRES
Covid a l’hospital, testimonial
La covid també retrocedeix als hospitals. Segons les darreres dades del departament de Salut, ara hi ha 71 pacients hospitalitzats amb covid a tota al regió Metropolitana Nord (Vallès Occidental, Vallès Oriental, Barcelonès Nord i Maresme). Però la covid no és el principal motiu d’ingrés.
La lluita ara no se centra contra la covid-19 sinó per trobar professionals. Els equipaments sanitaris han guanyat infraestructures aquests tres anys, com l’edifici Ripoll del Taulí o el CAP Can Llong, però la contractació de personal continua sent l’assignatura pendent en el sector sanitari, tant pel que fa als CAP com als hospitals. Usuaris, sindicats i entitats socials també denuncien que les llistes d’espera continuen sent un problema per accedir al sistema sanitari.
A l’hospital de Sabadell, segons dades de Salut a data de febrer del 2023, hi ha una mica més de tres mesos d’espera (99 dies) per una visita de cardiologia, que podria semblar poc comparat amb els prop de dos anys d’espera per visitar l’especialista en urologia (623 dies; 20 mesos). Paral·lelament, l’accés als CAP també es manté tensat, per la qual cosa els professionals reclamen més mans per atendre uns pacients cada vegada més complexos per l’increment de l’esperança de vida de la població.
Tres anys de l’esclat de la Covid: hem canviat, després de la pandèmia?
