Sabadell ha entrat de ple en precampanya. Govern i oposició marquen posicions quan falten cinquanta dies per a les eleccions municipals. El 28 de maig, els sabadellencs elegiran els regidors del nou ple municipal, però no triaran un alcalde, ni un Govern municipal, per als pròxims quatre anys. La decisió estarà en mans dels candidats i dels seus partits.
Les majories absolutes són l’excepció als grans ajuntaments. Per això, abans d’entrar de ple en la campanya, el Diari de Sabadell ha preguntat a les principals candidatures amb qui estarien disposades a arribar a un acord després de les eleccions municipals. És a dir, amb qui pactarien el programa o la composició del govern del pròxim mandat 2023-2027. Fem un repàs al que diu cada partit.
Pactes factibles
Les formacions polítiques es plantegen pactar entre elles després de les eleccions:
Pactes no correspostos
Pactes que no es poden produir perquè una de les formacions voldria pactar, però l’altra no:
Pactes impossibles
Formacions polítiques que es veten entre elles mútuament i, per tant, no podrien arribar mai a un acord:
Els acords, partit a partit
PSC: màniga ampla
El PSC no té gaires línies vermelles, ni en l’eix nacional ni entre esquerres i dretes. Tant és així que aquest mandat ha governat amb comoditat amb Podem a dins del Govern i amb el suport extern de Junts. De cara al pròxim mandat, els socialistes podrien arribar a acords amb tots els grups polítics presents en aquest article, menys amb la Crida, a qui identifiquen com “l’extrema esquerra”.
“Ens asseurem a parlar amb tots els que vulguin treballar per Sabadell sense crispació”, afirma el portaveu del PSC, Pol Gibert. Això es tradueix en possibles aliances amb independentistes –com Junts– i no independentistes –com el Cs i PP–. Fins i tot deixen la porta oberta a ERC, la segona força política de Sabadell, amb qui han mantingut tensions durant tot el mandat.
ERC vol “la via àmplia”
Seguint la línia del partit, ERC aposta per una “via àmplia” liderada pel republicà Gabriel Fernàndez amb la Crida, els comuns i Junts. “Donaria una visió de ciutat compartida, que permetés abordar els grans canvis que necessita Sabadell”, argumenta l’alcaldable republicà. “Tenim prou en comú per pactar”, insisteix.
Tot i la bona disposició del PSC, ERC no vol ni sentir a parlar de governar amb ells. Creu que representen “projectes antagònics”. Considera que són incompatibles en l’eix nacional –com passa amb Cs i el PP– i en “la lluita contra la corrupció”. “La meva obsessió és substituir-los. Ells són el gran partit espanyolista i nosaltres, el catalanista”, explicita.
La Crida mira l’esquerra
La Crida deixa clar que a l’hora de pactar només miraran l’esquerra. En concret, “l’esquerra del PSC”. La coalició anticapitalista es veu arribant a acords amb ERC i els comuns. El veto del PSC a la Crida és mutu, i és més, també es neguen a arribar a acords amb “la dreta espanyola i catalana”, assegura Nani Valero que, d’aquesta manera, deixa Junts fora de l’equació. “Poden haver pactes puntuals, però no un acord de govern”, matisen.
Els anticapitalistes creuen que l’endemà de les eleccions, qualsevol acord que impliqui desbancar el PSC haurà d’incloure la Crida. “Sense nosaltres no hi ha alternativa”, exposen. Entre les seves prioritats programàtiques, exigiran un govern “lluny del clientelisme i la corrupció” i que defensi “la vida digna de les treballadores de Sabadell”.
Junts, obert a parlar
Lluís Matas tindrà llibertat per arribar a acords amb qui consideri, després que Junts hagi donat autonomia a les seccions locals per decidir. L’alcaldable juntaire repetiria l’aliança amb el PSC, i alhora es planteja pactar amb l’esquerra independentista (ERC, Crida) i els comuns.
“Les eleccions es faran en clau sabadellenca, prioritzant el model de ciutat, el progrés i el benestar dels nostres veïns i veïnes”, afirma Matas, que apunta que tindrà “la mà estesa a tots els que vulguin sumar i en positiu per al Sabadell del ‘sí’“. No és recíproc: la Crida i els comuns, en canvi, rebutgen governar amb Matas.
Comuns, entre el PSC i ERC
Joan Mena tampoc no es decideix. Assegura que podria pactar amb qualsevol dels partits d’esquerra –PSC, ERC i la Crida– i que, sigui com sigui la negociació, “la prioritat serà el programa i les polítiques, no el govern i els assessors”.
Els comuns tenen molta afinitat amb la Crida, amb qui comparteixen model de ciutat, però tenen discrepàncies amb socialistes –política d’habitatge, SurfCity– i republicans –gestió dels CAP, ronda Nord de Sabadell i Terrassa–. “No acceptarem ni el discurs de les dretes ni que s’actuï pensant en els interessos de partit”, exposa Mena.
Cs i PP, només amb el PSC
Tant Ciutadans com el PP no tenen gaire marge per pactar. Els partits constitucionalistes només es plantegen un acord postelectoral entre ells i amb el PSC. Ambdues formacions afegeixen alguns peròs respecte als socialistes: l’alcaldable de Ciutadans, Joan Garcia, marcaria algunes línies vermelles, com el bilingüisme a l’Ajuntament, millores en la seguretat i la via pública i una aposta per l’habitatge. “El programa passaria per davant de les cadires”, deixa clar Garcia.
Per la seva banda, Cuca Santos (PP) es mostra preocupada pels pactes a l’Estat i a Catalunya entre el PSC, ERC i Podem. “S’hauria de parlar molt perquè han tingut sinergies amb l’esquerra radical”, sentencia.
