FOTOS | Sofia Ellar, un bany termal d’emocions al festival Observa

La cantant va ser tendra i pedagògica amb les nenes de primera fila, a qui en tot moment va fer sentir especials

Sofia Ellar, en el festival Observa de Sabadell / LLUÍS FRANCO

5 de juny de 2023

És possible que qui passés el dissabte pel festival Observa en sortís més exaltat sentimentalment, amb el cor elàstic i rejovenit com la pell després d’un bany termal. La tarda queia amb parsimònia a la zona Village del Parc de Catalunya, on el mercat Tipis Cerdanya feia deambular colles de joves i famílies entre llumetes, paradetes d’artesania i complements de moda i foodtrucks de creps i frànkfurts. En el petit escenari d’un dels laterals, Nena Daconte, l’autora d’èxits de masses com En qué estrella estará o Tenía tanto que darte, congregava desenes de taules i cadires plenes, canalla asseguda a terra i fans dempeus a la rereguarda, en un concert de petit format acompanyada a la guitarra de Chema Moreno. Mai Meneses (nom real de l’artista) va adobar el seu darrer llançament, Casi Perfecto, amb aquests coneguts himnes generacionals dels seus inicis de carrera.

La nit es va traslladar a un amfiteatre espaiós i resplendent en la nit, on va irrompre el turquesa predilecte de Sofia Ellar. Els dies abans del concert havia arrossegat problemes de veu, amb visita al foniatre inclosa, i gairebé no va assajar en les proves de so, però l’artista va posar ràpidament marxes llargues i es va acabar buidant, entregada, sense reservar energies.

Sofia Ellar conjura un encanteri de contrastos. La madrilenya és un animal escènic magnètic, hiperactiva i xerraire, un remolí amb la seguretat de la més popular d’institut. Inquieta i divertida, va acabar fent una acrobàcia, un pi-pont, tot i que va dir que la seva mare l’hi tenia prohibit. Però alhora té el talent per frenar en sec i convertir l’atmosfera del concert en un lloc més fràgil, emocional, íntim, on es revela pròxima i insisteix el públic amb què es meravelli per la lluna esplèndida que corona la nit, abans de cantar Lorenzo y Catalina.

Va ser tendra i pedagògica amb les nenes de primera fila, a qui en tot moment va fer sentir especials. Va llegir les seves pancartes, va llançar-los consignes d’empoderament i va baixar de l’escenari per cantar entre elles Versión de cobarde, un instant imprevisible, ple de flaixos de mòbil, que segur que no oblidaran mai. El de l’Observa també va ser el primer concert en què presentava Coco y malibú, un tema tropical, reggeatoner, que havia publicat un dia abans.

I, per descomptat, no van faltar Canción de radio, que va explicar que havia titulat així perquè les ràdios li fessin cas “d’una vegada”; ni Libre, una de les poques cançons que –va dir– s’ha dedicat a ella mateixa; ni tampoc clàssiques del seu repertori com Verano con lima, Segundas partes entre suicidas, Primero de escalera, Cuenta conmigo o Bañarnos en vaqueros.