Les excavacions arqueològiques encapçalades pel sabadellenc, Jordi Roig, han servit per descobrir, entre altres troballes, vuit tombes del segle X i XI, i la possibilitat de demostrar que l’origen de Santa Perpètua és romà: “Fins ara era tot especulatiu, tot i que a partir dels anys 50 i 60, historiadors locals havien apuntat cap aquesta possibilitat a partir de troballes puntuals. Ara, amb l’arqueologia i les dades científiques, hem pogut confirmar l’origen de la vila romana”, apunta Roig.
Aquesta intervenció s’ha produït mig any després d’efectuar-se unes excavacions al carrer Anselm Clavé, on es van localitzar dotze tombes, una d’elles, amb una dona enterrada amb un perinatal.“Les fosses antropomorfes són característiques d’aquest període, de l’època carolíngia”, detalla Roig, mentre afegeix que “a la zona del Vallès les excavaven a l’argila, fent forma de cos, marcant el cap molt bé”, detalla Roig. En aquest solar, al bell mig del nucli antic de Santa Perpètua, s’ha pogut veure la necròpoli, que ha servit per comprovar com s’organitzava el cementiri municipal. Segons apunta Jordi Roig, i a excepció de Sabadell i Terrassa, Santa Perpètua “és la població del Vallès on s’han fet més excavacions al voltant de l’església, des de finals dels anys noranta“.
/ ARRAGO S.L.
Arran d’aquesta darrera excavació, que ha permès comprovar l’origen de la població vallesana, el Cercle de Recerques i Estudis Mogoda (CREM) i Arrago S.L., l’empresa sabadellenca encapçalada per Jordi Roig, estudien la possibilitat d’editar un llibre, sobre l’arqueologia urbana de les darreres dues dècades: “Les darreres excavacions les hem fet nosaltres. Tenim un cúmul de dades i informació arqueològica i històrica de qualitat i molt nova. Ara s’ha arribat al punt necessari i imprescindible per a l’edició d’un llibre”, afegeix Roig.
En aquest solar, una autèntica mina de troballes de gran valor, s’ha descobert un gran forn –amb dues càmeres, inferior i superior– per a fer-hi teules de l’època medieval, que correspondria a la teulada de l’església romànica del segle XII: “Hem trobat teules mal cuites i recremades a l’abocador, ubicat a uns 70 metres de l’església, que ha servit per vincular aquest episodi històric de la consagració de l’església de 1.178”. Així mateix, també s’han localitzat quatre sitges medievals a la sagrera, l’espai de protecció eclesiàstica, que permetia guardar-hi cereal als propietaris laics sense el neguit de patir saquejos: “Tot el que estava en aquest espai era inviolable”.
/ ARRAGO S.L.
/ ARRAGO S.L.
