[Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
És veritat que periòdicament hi ha debats sobre la situació de l’escola que no són gaire encertats. Odón de Buen, que va ser catedràtic d’Història Natural de la Universitat de Barcelona i introductor del darwinisme a Espanya, el van voler fer fora de la universitat perquè com ell ens deia, “la geología contrariaba algún tanto el texto bíblico”. De fet, el seu llibre Geología estava inclòs a l’índex de llibres prohibits per l’Església catòlica. De fet, no avancem gaire. Ara, en alguns estats dels EUA prohibeixen llibres i en un d’ells han prohibit la Bíblia perquè hi ha relats pornogràfics. Mare de Déu Senyor. Me n’estic anant.
De Buen venia a Sabadell, s’estava a casa de Joan Salas Anton quan feia mítings a la ciutat o excursions a la Mola. La casa era al carrer de Viladot, que els feixistes brazo en alto van convertir en carrer Mare de Déu de les Neus per la mania que tenien quaranta anys després de mort d’esborrar el lliurepensador, maçó, venerable mestre de la lògia Osiris de la ciutat i republicà Tomàs Viladot. Una vergonya que no s’hagi canviat encara. Bé, Odón de Buen deia el 1895 en referència als alumnes de la universitat que redactaven uns exàmens i treballs “la mayor parte de ellos eran incalificables; sin ortografía, sintaxis ni nada parecido, en unas letras ininteligibles; revelando que llegaban a las aulas universitarias, después de seis años de bachillerato, sin la preparación más elemental de la escuela primaria.” Ho dic abans d’afirmar que la introducció de les pantalles a les escoles té un efecte demolidor sobre l’educació dels infants i joves sabadellencs. No podem amagar més el cap sota l’ala.
Els estudis ens indiquen que com més ús de pantalles, més mal currículum escolar, que els pobres miren més pantalles que els rics i els nois més que les noies. Per cert, les noies estudien més i treuen millors notes. Com més hores de pantalles, menys riquesa de llenguatge. Quasi set hores de mitjana de l’ús de mòbils al dia. Si entre la realitat i nosaltres hi posem una pantalla, tindrem desequilibris psiquiàtrics segur. Crec que l’ajuntament, els futurs regidors d’Educació i el de Cultura haurien de plantejar un gran debat ciutadà sobre aquesta qüestió. Es podria prohibir l’ús dels mòbils abans dels 12 anys, com ja fan en algunes ciutats, i prohibir-lo a les escoles, com ha fet Emmanuel Macron. No hi ha cap criteri pedagògic que avali que els alumnes aprenen amb pantalles. Els mestres d’esquerres haurien de fer gala de no usar pantalles a les escoles. Que hi ha altres problemes, és clar. Però en un article no puc fer una tesi doctoral.
Per exemple, els mestres d’esquerres haurien de proposar tornar a fer jornada partida matí i tarda als instituts públics de la ciutat. Les necessitats dels alumnes han d’estar per sobre de les comoditats laborals i demandes sindicals. I, finalment, la situació dels adults encara és pitjor: tot el dia miren sèries a la tele, que, a sobre, tenen injustificadament prestigi. El millor programa de televisió és el més perillós, deia Neil Postman. Ara diuen que Sálvame és d’esquerres! Tothom s’ha tornat boig?
