[Josep Rof, enginyer industrial i expert en innovació]
Encara que sembla que tota la vida hagi estat amb nosaltres, especialment per als més joves, el telèfon mòbil acaba de complir només els primers 50 anys. De fet, el passat 3 d’abril va ser quan va fer mig segle de la trucada entre Martin Cooper, creador del telèfon mòbil, i Joel Engel, que també feia anys que treballava per aconseguir un mòbil que funcionés. El primer va dir: “Joel, et truco des d’un telèfon mòbil, un de debò.”
Molts dels grans invents acostumen a estar lligats a temes de defensa, eufemisme per no dir guerra, o bé a rivalitats. El mòbil està lligat a una venjança. En aquest cas, entre Martin Cooper, de Motorola, i Joel Engel, el seu rival als Laboratoris Bell.
El motiu hauria estat que els anys setanta Bell tractava Motorola amb un cert menyspreu, perquè es pensaven que no sabien què estaven fent, i la realitat va ser la contrària.
Segons l’antic enginyer de Motorola, els rivals de Bell s’havien centrat a construir telèfons per als cotxes, cosa que ells consideraven un error, i la història els ha donat la raó.
Recordem que aquest menyspreu també venia del fet que mentre que Motorola no havia fet cap descobriment important fins aquella data, els Bell Laboratories tenien descobriments com el transistor, que és la base de la informàtica, el làser, la cèl·lula fotovoltaica, la teoria de la informació, els llenguatges de programació C i C++, el dispositiu acoblat de càrrega (CCD), que és el sensor que permet fer fotografia digital, o bé el sistema operatiu Unix, que, amb evolucions i adaptacions, és el que gestionen els telèfons intel·ligents actuals.
El telèfon des del qual va trucar a Cooper era el Motorola DynaTac 8000X, un prototip que pesava gairebé un quilo, trigava 10 hores a carregar-se i, amb prou feines, tenia 30 minuts d’autonomia. Els primers mòbils costaven uns 4.000 dòlars, uns 10.000 $ al valor actual. Tampoc hi ha tanta diferència d’alguns mòbils actuals d’alta gamma! I les bateries també sempre se’ns queden curtes! En unes coses hem evolucionat molt, però en altres, no tant!
Avui dia tothom parla de la 5G, que vol dir cinquena generació, però quina ha estat l’evolució? La primera generació (1G) era analògica i era la utilitzada els anys vuitanta. Permetia trucar i ja està.
La segona generació (2G) la va llençar al mercat l’any 1991 l’empresa Radiolinja a Finlàndia. Estava basada en l’estàndard de la GSM. Exacte, l’associació que organitza el Mobile World Congress a Barcelona! Aquesta generació, a més de fer trucades, permetia enviar missatges SMS.
L’any 2001 va aparèixer la tercera generació (3G), que permetia navegar per internet. La 4G va estar disponible a Europa l’any 2009. A més de tenir més velocitat, el telèfon esdevenia un ordinador. Així, incorporava imatges d’alta definició, TV, videoconferència i, no cal dir-ho, jocs!
Tornem a la famosa 5G actual. Encara que el públic general valora la velocitat més gran de descàrrega, l’objectiu és incorporar la comunicació als dispositius. El conegut Internet de les coses. Pensem que hi haurà milers de milions de dispositius connectats. En aquest punt, convé recordar la demostració feta des del Taulí operant a distància, no en va, un dels altres elements rellevants de la 5G és la nul·la latència. O sigui, que el senyal és quasi instantani, encara que sigui a l’altra banda del món.
Des d’aquella primera trucada mòbil del 1973, les dades de GSMA Intelligence mostren que la indústria mòbil ha crescut fins als 5.400 milions de subscriptors mòbils únics a finals del 2022 i està en camí d’arribar als 6.300 milions el 2030. També hi ha més de 8.400 milions de connexions de dispositius a tot el món.
I cap on anem? Doncs una de les coses és passar de la SIM física, la targeta que ens dona el proveïdor de telefonia i que costa tant de posar al telèfon de tan petita que és, cap a la SIM intangible (e-SIM). Així, qualsevol dispositiu, per petit que sigui, podrà estar connectat.
I també ja s’està treballant en la 6G. A banda d’oferir més velocitat, estarà preparada per a la realitat virtual i augmentada (VR/AR), les comunicacions instantànies omnipresents, la intel·ligència generalitzada, l’Internet de les coses (IoT), tecnologies de cadena de blocs i, qui ho havia de dir, intel·ligència artificial (AI)!
De totes maneres, no correu a comprar l’últim model de telefonia amb 6G. No n’hi ha encara. Potser millor comprar paper, llapis i un llibre. A veure si millora la comprensió lectora dels que estan tot el dia arrepapats al mòbil!
