[Marta Civil i Serra, periodista]
La joieria i rellotgeria Borrell ha vestit el passeig de la Plaça Major de Sabadell de temporades, amb les col·leccions del joier sabadellenc Enric Majoral. Unes joies venudes en equilibri amb els rellotges suïssos Mondaine, coneguts per ser considerats uns dels més intel·ligibles a l’hora de llegir les esferes del temps.
Amb les col·leccions Mohair, a l’hivern; Pluja, a la primavera; les Joies de sorra que ens evoquen un estiu ja present, podem seguir caminant per la platja fins a endinsar-nos a la tardor amb la col·lecció Posidònia, que aconsegueix fer flexible la plata fina fins a acaronar-nos la pell.
Les agulles del rellotge avancen i en Ricard Borrell i la Carme Carreras han decidit aturar-se i fer seu el temps per escollir el final d’aquest negoci familiar, que va néixer el 1949 i que sabem que perdurarà al pas de les hores, els dies, els anys.
Borrell ha estat, en essència, una manera d’ajudar-nos a embolicar il·lusions i sentiments, que ens acompanyen d’una manera poètica i diferent, defugint el convencionalisme a l’hora de comprar una joia i que d’uns anys ençà s’han esforçat a oferir-nos, també, el compromís de la traçabilitat i ètica dels seus materials.
L’aparador de la joieria Borrell s’ha convertit en una finestra-museu. Hem pogut veure exposats quadres de l’Alfons Borrell (1931-2020), les nines de paper de la Carme Carreras, amb el seu estil visual tan característic, que ens han saludat des de darrere el vidre i que han conviscut en harmonia amb les ceràmiques wabi sabi de la seva mare, la Lourdes Padrós, en diàleg sempre amb les joies i els rellotges, on cada peça ha tingut reservat el seu espai. Si les joies Majoral han arribat al Museu del Disseny de Barcelona i al MoMa de Nova York, cal saber que abans les hem pogut veure, contemplar i comprar a la botiga Borrell.
Avui, que la persiana dansa al so del seu darrer concert, és un bon moment per recordar el bell poema visual que ens ha acompanyat tots aquests anys des de la web de la botiga Borrell:
Les sis al rellotge del campanar,
a la mediterrània la joia
vol tenyir-se de color taronja
Una imatge, unes paraules, uns sentiments. Unes joies i uns rellotges Borrell que deixen de ser uns objectes contemplats i que ens abracen a la vida, més enllà del 21 de juliol.
