[Josep Rof, Enginyer industrial i expert en innovació]
És època de vacances i estem laxos. Volem gaudir i no haver de pensar gaire. I a l’hora de gastar no acostumem a filar prim. A més, tenim multitud d’eines financeres, com ara les targetes de crèdit, que ens permeten diferir pagaments.
Però un cop acaben les vacances, ens trobem amb la trista realitat. I ens penedim d’haver estirat més el braç que la màniga. A més de pagar els fastos de les vacances, ens venen a sobre tota mena de despeses: el material escolar i la roba de la canalla, els impostos que hem pagat fraccionats, els pagaments trimestrals que sempre venen al setembre o a l’octubre i un llarg etcètera. A més, tenim els costos recurrents de llum, gas, electricitat, aigua, etc. I no parlem de menjar, costos de transport, lloguers i un altre llarg etcètera.
És en aquest moment que et venen al cap aquells proveïdors que et costen massa pel servei o producte que et donen. I et planteges canviar-los per veure si comences a estalviar, ja que, en molts d’ells, el cost és recurrent.
Així, estàs tip del banc que cada cop et dona un pitjor servei, que t’infla a comissions, que t’ho fa fer tot per internet, però, a l’hora de la veritat, et fa anar a l’oficina a signar tota mena de papers. Ep, i ai de tu que no demanis cita!
O la companyia elèctrica que de cop i volta t’envia una factura astronòmica. I quan reclames resulta que sí, que és error seu, però que abans paguis. Ei, i torna a anar a la seva oficina, perdent hores de feina. Ep, i també amb cita!
O la companyia telefònica que té un número d’atenció amb les línies col·lapsades, que quan t’atenen és una màquina del més tronat (res d’un sistema avançat d’intel·ligència artificial) i al final perds hores i hores per resoldre el teu problema.
Però arriba un moment en què decideixes canviar. I quan has d’actuar, llavors sents basarda a l’hora d’emprendre la tasca. Que si em costarà molt, que si resulta que potser l’alternativa és pitjor, que si potser estaré molt temps per canviar.
I també et fa mandra. Que si ara no tinc temps de posar-m’hi, que si vaig molt ocupat, que ho començo la setmana vinent. Bé una mica com les bones intencions de Cap d’Any que quasi mai es realitzen.
Doncs no. No tinguis basarda ni mandra. Que canviar val la pena tant econòmicament com moralment!
Com a exemple, la majoria de gent ha canviat de companyia de telefonia mòbil buscant millor preu i, potser, millor servei. Arran d’això, Telefònica (Movistar), Orange i Vodafone, les principals operadores a Espanya, han perdut gairebé 9 milions de línies mòbils en portabilitats en els últims 10 anys. Telefònica, sí l’abans totpoderosa Telefònica, va perdre 4,2 milions de línies en portabilitats en aquest període, seguida de Vodafone, amb 3 milions, i Orange, amb 1,5 milions. D’altra banda, les operadores virtuals, més flexibles i econòmiques, van créixer en 6,5 milions des de gener del 2013 i fins al maig del 2023.
La majoria de gent hem canviat d’operadora mòbil sense problema. Per tant, si no estem contents, per què no canviar de companyia elèctrica, de telefonia fixa, de banc, d’asseguradora i un altre llarg etcètera?
En el meu cas, la primera vegada també em va fer basarda i mandra, però al final vaig actuar. Avui dia, he canviat, sense cap problema, de telefonia mòbil, telefonia fixa, subministradora elèctrica, asseguradores, etc. Fins i tot, he enviat a pastar fang un banc després de tenir-hi compte durant 50 anys.
No tinguis basarda ni mandra. La teva cartera i la teva ment ho agrairan!
Bones vacances i mireu de no estirar més el braç que la màniga!
