[Albert Garcia Pujol, economista]
Les matèries minerals no renovables, que són immensament necessàries però de disponibilitat limitada, són un tema que no apareix en la informació del discurs polític ni tampoc forma part de les diverses i múltiples tertúlies sobre l’actualitat. Tot i així, aquest assumpte hauria d’atraure la nostra atenció i preocupació, ja que representa una amenaça d’enorme abast per al nostre model de producció i consum.
Com és sabut, tant la transició energètica, necessària per obtenir energia de fonts no contaminants, com la digitalització, que es considera absolutament imprescindible per al desenvolupament sostenible, comporten un consum de minerals més elevat i variat. Són minerals l’extracció dels quals és costosa econòmicament, socialment i ambientalment. La necessitat persistent i percentualment creixent de minerals pressiona la seva disponibilitat en el mercat i posa al descobert, cada cop més, la seva condició d’exhauribles, la seva existència limitada.
La Comissió de la Unió Europea sí que sembla tenir consciència de la gravetat de la situació i dels efectes negatius que aquesta realitat tindrà en el nostre futur. És aquesta la raó per la qual, el 16 de març passat, va redactar una proposta de reglament del Parlament i del Consell Europeu per tal d’establir un marc que garanteixi el subministrament segur i sostenible de les matèries primeres crítiques.
La Unió Europea no disposa, en gran mesura, d’aquestes matèries en el seu territori i, per tant, es veu obligada a fer-ne grans importacions. La falta d’aquestes matèries posa en risc els esforços de la Unió per acomplir els seus objectius climàtics i digitals, com també en matèria aeroespacial i de defensa. Aquest reglament, ja anomenat habitualment Llei de matèries primeres crítiques —o matèries fonamentals, tal com s’ha traduït en castellà12 —, s’ha interpretat com l’acció contundent que ha adoptat la Unió Europea a l’hora de participar en la carrera global per obtenir matèries primeres imprescindibles per al desenvolupament de la indústria i, així, assegurar el funcionament de l’economia.
Hi ha circumstàncies sobrades per avalar la decisió de la Unió. Per una banda, com està comunament acceptat, les transicions energètica i digital necessiten més qualitat i diversitat de matèries primeres3. S’estima que la demanda de liti de la Unió Europea per a la construcció de bateries de cotxes elèctrics creixerà 12 vegades fins a l’any 2030 i 21 cops per a l’any 2050. Igualment, s’estima que la demanda de les terres rares necessàries per a la construcció de turbines de generació d’energia eòlica augmentarà entre cinc i sis vegades el 2030 i entre sis i set vegades l’any 2050. Aquestes matèries primeres són en localitzacions geogràfiques molt específiques i sovint es troben dins de països en tensió. Per exemple, el 63% del cobalt mundial utilitzat per fer bateries s’extreu a la República Democràtica del Congo i un 60% es refina a la Xina. La Xina també refina el 100% de les terres rares utilitzades per fer magnets permanents i proporciona el 97% del magnesi utilitzat per la Unió Europea. Sud-àfrica subministra el 73% dels metalls del grup del platí que la Unió necessita i Turquia, el 98 % del borat.
Davant d’aquesta realitat, la Unió Europea pretén, amb urgència, desenvolupar un marc de relacions estables i fiables que permeti diversificar l’oferta dels minerals que li són imprescindibles. També concreta quins són els minerals crítics, importants per a la indústria, i que suposen un risc alt en el seu proveïment. Igualment assenyala els minerals estratègicament importants i que probablement s’enfrontin a un desequilibri entre la demanda i l’oferta. Així, per a l’any 2030, s’imposa els objectius següents: 1) extraure dins la Unió el 10% del que necessiti per al seu consum; 2) processar el 40% del que necessiti per al seu consum; 3) reciclar almenys el 15% del que utilitza, i 4) limitar a un màxim del 65% la procedència d’un sol país dels minerals que necessiti.
Al costat d’aquests objectius, la Unió utilitzarà tots el mitjans disponibles per enfortir i ampliar les relacions i els acords estables amb països que vol que esdevinguin socis en aquest delicat tema estratègic. En aquest sentit, es reforçarà la xarxa de socis per a matèries primeres estratègiques i es crearà el club de matèries primeres amb tercers països a fi de reforçar la cadena d’aprovisionament; igualment, s’utilitzarà el mecanisme ja existent de Global Gateway per a tot tipus de projectes amb la finalitat d’enfortir les infraestructures de suport al llarg de la cadena de valor de les matèries primeres estratègiques. Cal no oblidar tampoc la promoció d’un major esforç en el reciclatge d’aquests materials que faciliti la reutilització dels recursos obtinguts amb una certificació que n’impulsi l’ús en el mercat de la Unió.
Sembla, doncs, que la Unió Europea entra de manera contundent i decidida en la competició pels recursos minerals. Es tracta d’un plantejament eminentment pràctic: cal aconseguir de manera decidida aquests minerals imprescindibles per a la indústria europea. Un altre tema és l’exhauribilitat d’aquests recursos naturals no renovables, que són evidentment finits. La Unió Europea sembla que, de moment, pot aparcar el tema dels límits. La qüestió dels límits i les seves possibles implicacions és un assumpte tremendament incòmode per al pensament econòmic i és, no obstant això, un tema molt important i interessant que requereix un article sencer que oferirem en el futur.
- Proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell (COM 2023) 160 final, Diari Oficial de la Unió Europea. Brussel·les, 16 de març de 2023. https://eur-lex.europa.eu/resource.html?uri=cellar:903d35cc-c4a2-11ed-a05c-01aa75ed71a1.0023.02/DOC_1&format=PDF
- Annexos de la Proposta de Reglament, Diari Oficial de la Unió Europea. Brussel·les, 16 de març de 2023 (Llistes de minerals crítics i estratègics definits per la UE). https://eur-lex.europa.eu/resource.html?uri=cellar:903d35cc-c4a2-11ed-a05c-01aa75ed71a1.0023.02/DOC_2&format=PDF
- The role of Critical Minerals in Clean Energy Transition. Agència Internacional de l’Energia. Març de 2022.
Publicat simultàniament a Quadern de les idees, les arts i les lletres.
