La Fundació Impulsa ha iniciat aquest dissabte el seu tercer curs a Sabadell. La cita ha reunit als 40 joves, que enguany participen en el projecte. Aquest beca estudiants amb potencial acadèmic que travessen situacions d’economia familiar delicades i els ofereix un mentor que els assessora durant el curs. Dotze d’ells han començat l’experiència per primer cop i vint-i-vuit l’han reprès de nou. Alguns d’ells han compartit les seves impressions.
María Jesús i Marisa Guimil
Un dels casos és el de María Jesús Rodríguez (MJ) i la seva mentora, Marisa Guimil (MG). Totes dues tornen a compartir experiència i es mostren il·lusionades pel nou curs que comença.
María Jesús Rodríguez i la seva tutora Marisa Guimil / David Chao
Com vas conèixer el projecte i de quina manera hi vas accedir?
(MJ): M’ho van explicar a l’institut, em van dir que seria una bona experiència per mi i vaig acceptar.
(MG): El meu marit forma part d’una de les empreses que col·laboren amb la Fundació i m’ho va proposar. Em va semblar bona idea i des de llavors que vaig començar amb el mentoratge, d’això ja en fa tres anys.
Què n’has après? Que creus que li aporta a l’estudiant?
(MJ): He après que està bé tenir una ajuda. És cert que no ens veiem cada dia, però és una motivació més per esforçar-me i assolir els meus objectius. Jo vull ser educadora infantil i ara estic atenent en persones en situació de dependència i faig el cicle superior d’educació infantil. La Marisa representa l’acompanyament que necessito.
(MG): Jo aprenc cada dia d’ella, de la seva visió juvenil i de l’energia que despren. També creixo personalment i aprenc a gestionar problemes del dia a dia. A més a més, tinc la sort que la Fundació cuida molt als mentors i sempre atenen les teves necessitats.
Com heu treballat durant el curs? I com ha anat?
(MJ): Al principi era estrany per mi i no sabia com ho gestionaria. I ara és com una amistat, sé que puc comptar amb ella i fins i tot li confio coses que a altra gent no li explico. És el que més valoro.
(MG): Els inicis del primer any van ser molt bonics, no ens coneixíem de res i era tot un misteri pensar en com seria tot. I va anar molt bé, va ser un match immediat. Ella és una noia molt dolça i m’ha agradat molt conèixer-la. Amb el temps hem desenvolupat una relació com d’amistat. És una cosa especial, tenim una confiança plena i ens obrim molt l’una amb l’altra.
Com us plantegeu aquest nou curs/el futur?
(MJ): Aquesta nova etapa la imagino millor que l’anterior, tenim molta més confiança i ja tenim una mena de relació establer-ta que ho fa tot més fàcil. Estic molt contenta i tinc moltes ganes.
(MG): Imagino que establirem un seguit d’objectius i intentarem arribar a final de curs amb molta motivació.
El projecte era com esperàveu? Esteu satisfets amb els resultats?
(MJ): Mai hauria imaginat que fos així i ha superat les meves expectatives. Està sent una gran experiència i crec que des de llavors tot ha anat a millor. M’alegro molt d’haver pres aquesta decisió.
(MG): Penso igual. És el segon cop que faig mentoria i cada ocasió és diferent. És un repte diari d’ensenyar-nos mútuament a com viure i estic molt contenta de com ha funcionat tot.
Òscar Franco i Toni Borrell
Un altre exemple és el d’Òscar Franco (O) i el seu mentor, Toni Borrell (T). Ambdós ja es coneixen de l’any anterior. Un prové del món de l’enginyeria, l’altre vol ser administrador de xarxes. La Fundació Impulsa els ha unit i ara, aprofiten les llargues caminades que acostumen a fer per ajudar-se mútuament.
Toni Borrell i el seu mentorat, Òscar Franco / David Chao
Com vas conèixer el projecte i de quina manera hi vas accedir?
(O): Jo estava a 4t d’ESO i m’ho van recomanar. Vaig creure que m’ajudaria i aquí estic.
(T): Em va arribar gràcies a una amiga, em va semblar bona idea i vaig decidir apuntar-me perquè feia temps que pensava que l’FP s’havia de promocionar.
Què n’has après? Que creus que li aporta a l’estudiant?
(O): Ell m’aporta idees, reflexiono sobre elles i aprenc a decidir per mi mateix si ho faig o no. Penso que les nostres trobades em beneficien perquè em fan veure la vida des d’una altra perspectiva.
(T): He après com tractar amb una persona jove, entendre com veu ell la vida i pensar en com el puc ajudar. I crec que li aporto una referència adulta, l’ajudo a ordenar idees i també li dono certs consells de vida fruit de la meva experiència.
Com heu treballat durant el curs? I com ha anat?
(O): Ell m’ha anat donant molts consells. La majoria els he aplicat al meu dia a dia i m’han ajudat moltíssim. Per mi ha estat una persona propera en qui poder confiar.
(T): El primer pas va ser conèixer-nos. Partíem de realitats molt diferents i ens calia entendre’ns, trobar punts comuns. Això diria que va durar 3-4 mesos, llavors es va establir el vincle de confiança. Després vaig voler transmetre-li els valors que per mi són importants, això va ser el segon any.
Com us plantegeu aquest nou curs/el futur?
(O): Penso que em pot aportar coneixements del món laboral, experiències, i sobretot preparar-me mentalment.
(T): Aquest any vull ajudar-lo més a orientar-se professionalment als seus estudis de grau superior.
El projecte era com esperàveu? Esteu satisfets amb els resultats?
(O): Les trobades són molt entretingudes, més del que creia i penso que m’ha ajudat a créixer en molts sentits.
(T): És exactament com creia. En el meu cas estic molt content de tota l’evolució que l’he vist fer.
