GABRIEL FERNÀNDEZ I DÍAZ

Ara no toca encarir un 15% els impostos i el govern

[Gabriel Fernàndez Portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Sabadell]

Hi ha coses a la nostra ciutat que,tot i que siguin evidents, cal dir; en aquest cas,escriure-les.

El govern municipal de Sabadell el formen, des del 2019 ,dos partits: el PSC, el principal partit d’obediència espanyola a Catalunya actualment, i Junts per Catalunya, el partit del president CarlesPuigdemont i l’actual marca de l’espai convergent de tota la vida, el cetredreta nacionalista català.

Això és així a la plaça de Sant Roc des de fa quatre anys en cada votació rellevant (en totes i cadascuna), a cada debat al ple, sempre: el portaveu juntaire exerceix sovint de portaveu de facto del govern socialista. L’entrada formal de Junts al govern municipal del PSC (al cartipàs, en terminologia consistorial) no canvia res, no suposa
cap novetat real, no ha sorprès ningú i és la mera formalització davant de notari d’una parella de fet anti ga. Quatre reflexions ràpides:

1. És previsible.

Jo mateix en campanya i, ara, els regidors republicans n’havíem avisat. De fet, no és ni notícia perquè tothom ho donava per fet. Ja venim de quatre anys de sociovergència; tot i que Junts no fos formalment al cartipàs el mandat passat, tenia dos assessors a sou del govern(més de 400.000 euros) i en gestionava dos àmbits. Per tant, cap novetat:es fa explícit el que ja passava, es deixa de maquillar amb poca traça.

2.És oportunista.

El que vam pronosticar i ara s’ha complert és que l’anunci es produiria després de l’11 de setembre. Ens vam equivocar d’uns dies: ha estat passat l’1 d’octubre, coincidint amb el sisè aniversari de la vaga del 3-O contra la repressió policial del referèndum, però vaja: superades les dues diades patriòtiques, amb la gesticulació a què ens té acostumats l’espai juntaire, arriba–torna–la realitat: subordinació a la ciutat al principal partit de l’espanyolisme , i entrada formal dels dos regidors de Junts a un equip de govern en què hi ha l’exlíder local de Ciutadans.

3.És una cortina de fum evident.

L’anunci ha arribat el mateix dia que el govern de Marta Farrés anunciés, de manera poc clara i gens transparent (cap nota de premsa al web municipal, un tuit esborrat) una clatellada a les butxaques de les famílies i empreses sabadellenques. Un increment generalitzat d’un 15% de l’IBI, de prop d’un 17% de la taxa de residus, etc., I amb retallades de les bonificacions a què s’acullen milers de ciutadans. L’anunci immediat de l’entrada de Junts al govern intenta fer desaparèixer la històrica estocada fiscal de les primeres pàgines dels mitjans locals.

4.És innecessari,

poc exemplar i caríssim: el més car de la història.Davant d’un context d’augment de preus en què els responsables polítics i les administracions han de ser austers, assistim a un malbaratament de diner públic per interessos merament personals. El PSC té majoria absoluta; per tant, ampliar encara més el govern amb un sisè tinent d’alcalde és innecessari per a la governabilitat. I l’entrada formal de Junts al govern socialista tindrà un cost encara més elevat per a les arques públiques: és el govern més car que ha tingut mai aquesta ciutat. Ho escrivia el periodista Albert Acín en aquest mitjà:“En total, el cost del Govern, ara amb 16 regidors, passa de 811.917 a 931.249 euros a l’any (+14,7%)”. Amb l’entrada de Junts, s’encareix, doncs, gairebé un 15%, és a dir, el mateix percentatge en què el govern vol apujar els impostos. Tot plegat, però, sense sumar-hi els càrrecs de confiança juntaires (assessors de govern)…

Davant d’això, què farem ERC, segona força de l’Ajuntament, primer partit de l’oposició i principal formació independentista de la ciutat? Continuarem treballant per fiscalitzar l’acció d’aquest govern sociovergent I per fer propostes útils. El nostre model de ciutat i de gestió, el Sabadell de tothom, és la llavor de l’única alternativapossible a la coalició PSC-Junts. Som conscients d’aquesta responsabilitat i de la dificultat de l’empresa, i l’assumim amb convicció, amb confiança en el futur i amb un somriure a la cara.

Comentaris
To Top