El 27,2% dels catalans utilitzen el català com a llengua d’ús normal a la llar, mentre que per al 37,7% és només el castellà. El 23,5% les fa servir totes dues i el 5,6% s’expressa a casa en català o castellà combinat amb una altra llengua. A menys del 6% de les llars catalanes només es parlen altres llengües no pròpies del país, tot segons l’última enquesta d’usos lingüístics de l’Idescat. Tot i que no disposem de dades geogràfiques, és evident que a Barcelona i a grans ciutats com Sabadell, el castellà i les llengües estrangeres tenen un ús més gran que a la resta de Catalunya.
L’ús de la llengua catalana està de caiguda. Només és majoritària quan cal adreçar-se a l’Ajuntament o a la Generalitat. A tots els altres àmbits, el castellà és la primera preferència. I amb escreix: per parlar amb els amics (28,9% vs. 13,4%), veïns (37% vs. 16,8%) i al petit comerç (32,2% vs. 19,9%) . És més acusat amb les noves tecnologies: 32,9% vs. 11,8% quan es tracta d’enviar missatges de mòbil.
La nostra societat és plural, de fet, cada cop més, i això ens aporta una diversitat cultural i lingüística enriquidora. Però no hem d’oblidar el que ens defineix. Cal protegir els nostres actius i el que ens representa: parlar, llegir i escriure en català és perfectament compatible amb aquesta realitat lingüística diversa. Saber una altra llengua suma, no resta. A tots els agents públics i privats ens correspon fomentar-la com la llengua pròpia que és.
