Les llicències de pisos turístics ja no seran eternes amb la nova regulació que ha aprovat aquesta setmana la Generalitat de Catalunya. A partir d’ara, Sabadell serà un dels municipis on els habitatges d’ús turístic necessitaran una llicència urbanística prèvia que s’haurà de renovar cada cinc anys.
Què diu la normativa?
El govern català vol regular les llicències de pisos turístics perquè no siguin indefinides com fins ara. L’objectiu és limitar el nombre d’aquest tipus d’allotjaments per acabar amb el monopoli i l’especulació dels pisos turístics que el Govern considera que s’ha desenvolupat de forma totalment desendreçada.
Quins canvis hi haurà?
Actualment els pisos turístics només s’han de registrar amb una cèdula d’habilitat i demostrar que estan moblats i no es lloguen per habitacions amb una declaració responsable.
Aquesta normativa endurirà de forma significativa els tràmits per als 95.000 apartaments turístics que hi ha en aquests 262 municipis de Catalunya. En els propers cinc anys, l’ajuntament del seu municipi haurà de decidir quants apartaments turístics permet i si renova els títols actuals. Si el municipi en què es troba el pis no justifica que hi ha prou sòl per a garantir l’accés a l’habitatge, aquell apartament haurà de cessar l’activitat.
Tenir un pis turístic sense la llicència es considerarà una infracció urbanística subjecta a “sancions greus” de la mateixa manera que ho pot ser un abocament il·legal o construir sobre sòl no urbanitzable.
El decret llei ha volgut evitar l’efecte crida i entrarà en vigor de manera immediata després que es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
Quants pisos turístics hi pot haver a Catalunya?
La normativa entra en funcionament a 262 municipis que concentren 95.000 pisos turístics, el 90% del total. Les llicències estaran limitades a un màxim de 10 pisos turístics per cada 100 habitants, topall que se supera a una cinquantena de municipis. En aquestes 47 poblacions saturades, hi ha un escreix de 28.000 apartaments turístics que la norma obliga a eliminar.
Ni Sabadell ni cap altre municipi del Vallès Occidental supera el topall de pisos turístics. El 2021, la Generalitat tenia registrats 54 habitatges turístics a Sabadell, però la realitat podria ser molt superior, tenint en compte que un estudi del consell comarcal del 2018 situava el nombre de pisos registrats en 50 i apuntava que n’hi havia 35 que no ho estaven, de forma que aleshores eren 85 pisos d’ús turístic.
On s’haurà de reduir el nombre de pisos turístics?
Els 28.000 apartaments que se situen per sobre del topall marcat per la conselleria representen un terç (27%) del total de pisos turístics que hi ha a Catalunya. La majoria de localitats on s’haurà de reduir-ne el nombre són petites, però també n’hi ha de mitjanes, com ara Roses, Salou, i altres destinacions turístiques costaneres com ara Platja d’Aro, Cambrils i Cadaqués.
Quin paper tindran els ajuntaments?
Els permisos de cinc anys de vigència es concediran mitjançant un procés de concurrència que determinarà cada consistori. D’aquesta manera, el Govern s’assegura que no malmet l’autonomia municipal.
Tot i que el topall se situï en un màxim d’un 10% de pisos per habitants, a partir de 5 pisos turístics per cada 100 habitants el Departament de Territori considera que hi ha una concentració “excessiva” d’apartaments que posa en risc l’equilibri social i empeny a l’alça els preus de l’habitatge. Al llistat aprovat aquest dimarts, hi ha 134 municipis on ja hi ha més de 5 pisos per cada 100 habitants.
Encara que els ajuntaments siguin els encarregats de concedir les llicències, el Govern fiscalitzarà les modificacions en les planificacions urbanístiques i hi haurà “un diàleg permanent” amb els consistoris a les subcomissions d’urbanisme.
Com afecta a cada comarca?
La mesura afecta municipis de 38 de les 42 comarques. El Maresme és la que més poblacions hauran de complir amb el decret, amb 25, seguida del Baix Empordà (23), el Baix Llobregat (23) o l’Alt Empordà (21). El Vallès Occidental (16), el Vallès Oriental (15), la Cerdanya (14), el Pallars Sobirà (11) i el Ripollès (10) són les altres comarques amb un mínim de deu municipis que consten al llistat.
A més, un total de 14 comarques tenen municipis afectats pel decret que sobrepassen el topall establert. L’Alt Empordà (9) i el Baix Empordà (8) són els que en tenen més, seguits del Pallars Sobirà (6), la Cerdanya (5) i el Ripollès (4).
Possibilitat de prorroga
Per assegurar que el decret és sòlid a nivell jurídic, el Govern ha inclòs la possibilitat d’obtenir una pròrroga de cinc anys si demostra que no ha pogut amortitzar les inversions als pisos turístics des d’ara fins el 2028. Amb tot, l’Executiu no espera que aquest supòsit es pugui demostrar en molts dels casos perquè la inversió per un pis turístic no és substancialment diferent a la d’un habitatge d’ús residencial.
El Govern ha seguit en aquesta normativa la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del setembre del 2020 que va obrir la porta a restringir l’ús turístic dels habitatges si es fa de forma proporcional.
Què s’havia fet fins ara?
En els últims anys hi ha hagut 85 municipis que han tramitat d’una manera o altra algun tipus d’iniciativa urbanística per regular el descontrol de llicencies que els ha vingut a sobre. Ara, el Govern busca ordenar les regles del joc i a tot el territori perquè les solucions que han aportat els diferents ajuntaments no són homogènies i algunes són discutibles.
