[Josep Mercadé, periodista]
Els mals resultats del darrer informe PISA han deixat tothom esparverat. No per esperats deixen de posar de manifest que l’administració educativa necessita millorar i molt. Hi podem posar les excuses que vulguem, però el resultat final no canvia. Per tant, s’imposa una reflexió en profunditat, no ja del col·lectiu d’ensenyants, sinó de tota la societat.
Si ho sabem fer bé, serem capaços de modificar moltes de les conductes que cada dia estem lamentant. Sobretot pel que fa a la violència en general i en especial sobre les dones. El controvertit tema dels valors agafa més sentit que mai a l’hora de poder combatre moltes accions que tenen molt a veure amb la formació rebuda per les persones.
Aquests dies he acabat de llegir el darrer llibre de Josep Gòrriz, que porta per títol Comiat. Aquest sabadellenc de naixement i terrassenc d’adopció fa un repàs molt crític del procés educatiu a través de la seva carrera, primer com a mestre de l’antiga EGB i després com a professor a instituts de secundària, tant a diürn com a nocturn. Aquesta lectura ajuda molt a entendre per què i com hem arribat fins aquí.
Si parlo bé de Josep Gòrriz no és per la llarga amistat que ens uneix, sinó perquè no he sabut trobar cap dissecció sobre l’estat del món educatiu tan ben explicada com la que ell fa en aquest llibre. Val a dir que ha compaginat també la literatura al llarg de trenta-vuit anys de docència. El resultat han estat prop de vuitanta llibres, la majoria llegits per alumnes d’escoles de Catalunya i de fora.
Aquest llibre de memòries li serveix a Josep Gòrriz per posar en escac tot el sistema educatiu, especialment l’administració, i anticipa el que ens estem trobant ara. Segons ell, és justament la mediocritat de les persones que han estat al capdavant les que han provocat uns resultats tan nefastos com els que acaba de mostrar l’informe PISA.
En un moment del llibre escriu: “Si les ments pensants haguessin tingut al cap el propòsit de millorar el rendiment dels alumnes i reduir el fracàs escolar, haurien convocat desenes de professors extraordinaris (…) amb els quals haurien consensuat canvis positius i els haurien aplicat gradualment”. Malauradament, no ha estat així i, amb els successius canvis de responsables al ministeri i a la conselleria d’Educació, el que s’ha anat fent han estat reformes educatives que no han estat capaces de tirar endavant un sistema que demana ajuda a crits. A veure si li sabem donar entre tots.
