[Tom Colomer, escriptor i dramaturg]
Sí, ara se’ns ha posat de moda la burrada aquesta d’haver-se de prioritzar a un mateix perquè tu ets el que és més important i tu t’ho mereixes tot i no et perdis de vista, rei/na, que tu ho vals. No sé jo. És clar que està bé tenir-se en compte i escoltar-se i prendre cura d’un mateix i fins i tot tenir-se en alta consideració. Però, tan alta? Vull dir, que d’aquí a entendre que el món està als teus peus, em sembla que n’hi ha un bon tall. I sí, aquesta és la deriva que està començant a prendre el que era autoajuda amable i cada cop és més un autofeixisme perillós. Sí, perquè el discurs implícit és que si no et tracten com vols ser tractat és perquè, d’entrada, tu no et tractes com vols que et tractin. Solemne rucada en la línia del ja clàssic “el pobre és pobre perquè vol”.
I no sé si és perquè personalment l’advent m’estova (i miraré de no caure en la carrincloneria, i segur que m’estaré de caure en el plany i en les ovelles i el corral), però estic força convençut que la felicitat rau en els altres, en el fet de donar, en la gratitud i en el benestar que s’obté de tot això (però mai en el benestar com a propòsit sinó com a producte feliçment inesperat de tot això anterior).
Acumulo una totalitat de zero crèdits en psicologia i mai he llegit autoajuda, ni per curiositat, però alhora em sento legitimadíssim per assegurar sense por d’equivocar-me que la felicitat no es troba mai en l’un sinó en els altres. I és clar que a vegades un bon llibre és el millor pla possible, i és clar que una banyera calenta ho cura gairebé tot, i és clar que un viatge iniciàtic, tu i motxilla, a les profunditats de l’Índia pot ser el millor que t’ha passat mai. Potser sí. Però què passa si preguntes a la gent gran pel seu record més feliç? El 100% de casos en què ho he fet em parlen de les seves famílies, les seves parelles, els seus animals. Mai m’han dit aquella estona que em vaig saber dedicar a mi mateix. No dic que no estigui bé saber-ho fer, dic que –almenys quan hi poses una mica de perspectiva– la felicitat va lligada als altres.
El meu consell, doncs, seria prioritzar la gent que estimes i la que t’estima, també, en lloc de quedar-te sol perfeccionant-te a tu.
