Imatges cedides per l’AHS i el Centre Excursionista de Catalunya: l’equip d’atletisme del Brot Vallesenc del CRF. Joan Moix, Joan Mañosa i Jaume Moratonas. 20 de desembre del 1914. Altres imatges del 1914 i 1915
La Mola, la muntanya més alta del Vallès Occidental i de la Serra de l’Obac, és un indret molt estimat per tots els habitants que vivim al seu voltant. L’encant i l’admiració que origina la Mola, amb els seus 1.104 metres d’alçària, no ve pas d’ara. Ja fa molts anys que representa un gran patrimoni del nostre paisatge.
Un lloc amb vistes fantàstiques i espectaculars del Vallès Occidental, del Bages i de més enllà. En dies clars es pot divisar la Serra de Tramuntana de Mallorca.
És un espai tan conegut, valorat i visitat, que els canvis que hi hagi a partir d’ara, sense el restaurant, afectaran, sens dubte, milers d’excursionistes i senderistes que no comprenen que no hi hagi altra solució que tancar-lo.
Però la fascinació que provoca la Mola, per anar-hi, per pujar-hi, per trepitjar-la, no és d’ara. Fa més de 100 anys que va ser l’escenari d’una pionera i espectacular prova.
El 20 de desembre del 1914 es va fer la primera pujada a la Mola de Sant Llorenç del Munt, una cursa de muntanya que esdevingué una de les activitats més populars d’aquells anys. Amb el nom de Copa Sant Llorenç, va ser la primera cursa de muntanya reglamentada al nostre país. Fou organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, el Centre Excursionista del Vallès de Sabadell i el Centre Excursionista de Terrassa. Aquesta prova es va dur a terme de forma ininterrompuda fins al 1922.
El setmanari Sabadell Federal, portaveu a la ciutat del Partit Federal, duia, el dia 12 de desembre del 1914, dues notícies que parlaven d’aquell esdeveniment; una per anunciar les corresponents característiques i condicions:
“El Centre Excursionista de Catalunya amb la cooperació del Centre Excursionista del Vallès, de Sabadell; Centre Excursionista de Terrassa i altres entitats ha organitzat una carrera pedestre de resistència, a la muntanya de Sant Llorenç, per al dia 20 del corrent mes. La sortida es verificarà a les 9 del matí, a la veïna ciutat de Terrassa, en direcció a la Barata fins prop del quilòmetre 5 (carretera), creuant la riera i per un torrent a Can Solà, d’allà per camí de bosc fins al Cavall Bernat (10 minuts de repòs obligatori). Del Cavall Bernat pel caminet que puja, per a guanyar la cinglera i per la carena se seguirà fins al cim de Sant Llorenç, (1 hora de repòs): Retorn pel mateix lloc, sens descans al Cavall Bernat.
Durant les curses, el servei de controls va estar molt ben disposat i va anar a càrrec dels socis dels Centres Excursionistes de Barcelona, del Vallès (Sabadell) i de Terrassa
Aquesta carrera es correrà per equips compostos de tres corredors cada un, devent arribar junts als descansos i final de cursa. Els premis per aquesta carrera seran els següents: primer equip, copa i 3 medalles de plata dorada; segon, 3 medalles de plata; tercer, 3 medalles de coure i quart, 3 medalles de coure. Cada any al córrer la Copa es concediran varis premis o medalles als equips guanyadors. El Centre Excursionista del Vallès ha ofert un premi per a l’equip de nostra localitat que es classifiqui en primer lloc. El reglament general està exposat en la taula d’anuncis del Círcol República Federal, per el ‘Brot Vallesenc’, i en la Secretaria del Centre Excursionista del Vallès a disposició dels a qui pugui interessar, i on també se hi admetran inscripcions. Sabem que la secció excursionista de nostra entitat ‘Brot Vallesenc’ presentarà al menys un equip”.
I una altra per avisar del risc i la perillositat que comportava aquella competició:
“Que les proves de resistència, siguin de l’esport que siguin, no resultin antihumanes. Per un mal entès amor propi els concursants forcen llur organisme, s’estraguen, s’aniquilen… La mateixa cursa de resistència Copa Sant Llorenç que s’anuncia pel dia 20 és una solemne rucada, una aberració que demana a crits la intervenció de les Juntes de Sanitat; dels 18 km. de carrera en sobren al menys 17. Excursionisme no vol dir fatiga ni emocions per intrepidesa; qui això necessiti que ho busqui en els jocs d’esport o en les grans proves atlètiques”.
Afortunadament, no es van complir els mals auguris i la prova va ser tot un èxit. Sí que hi va haver escenes de cansament, de patiment i, fins i tot, d’èpica. El periodista esportiu Josep Maria Co i de Triola, que en va fer el seguiment fotogràfic i esportiu, escrivia a la revista Stadium del dia 26 de desembre del 1914:
“Per formar-se idea del resultat tècnic de la cursa, només s’havia de mirar fredament l’arribada a la cimera de Sant Llorenç dels corredors. La majoria s’estiraven instintivament sobre uns llits que s’hi havien preparat; fins i tot hi va haver corredor que es va passar l’hora de neutralització patint vòmits i espasmes, aixecant-se per continuar la carrera i classificant-se, malgrat això, en un dels millors llocs. Allò que pot la força de voluntat! Amb exemples com els motivats per aquesta carrera, l’Sport pocs adeptes s’atraurà. La gent timorata i fins i tot també els que recapacitin serenament exclamaran: Això és fer-se fort i cobrar salut?”.
Ricard Rof i Pere Melero escriuen a Els inicis de l’atletisme a Sabadell fins la guerra civil: “Com tots sabem el temps ha donat la raó als creadors d’aquella iniciativa, les curses de muntanya s’han popularitzat i de vegades massificat fins a l’extrem de no poder acceptar a tots els que volen participar-hi, com la Travessa Matagalls-Montserrat de més de 80 km., o la Ultratrail del Mont-Blanc amb 171 km”.
Aquella primera Copa Sant Llorenç va ser guanyada per l’equip Athletic Sporting Club de Casa de Família que, amb el nom de Tranquils estava format pels atletes Jaume Mestre, Lluís Alcalde i Rosend Calvet, que van invertir un temps d’1h 30m a completar el circuit.
De la ciutat de Sabadell van competir tres equips: el del Brot Vallesenc del CRF i dos més vinculats a l’Esperanto. La seva classificació i components fou la següent:
12.- Vallesenc, Círcol Republicà Federal, 2h 23m 14s: Joan Moix, Joan Mañosa i Jaume Moratonas.
14.- Esperanto, Ekskursa Fako, 2h 33m 28s: Nicomedes Ulla, Miquel Traveria i Josep Peix.
18.- Amo, Ebanni Fako, 2h 46m 22s: Francisco Huguet, Eusebi Pascual i Pacià Pons.
Al seu article Corrent per la muntanya, els inicis de les curses de muntanya, Joan M. Vives i Teixidó, escriu que al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya corresponent als mesos novembre-desembre del 1915 va sortir la crònica de la segona cursa de la Copa Sant Llorenç del Munt, que es va celebrar el diumenge 21 de novembre del 1915. Crònica que signada amb les inicials C.V. ocupa, gairebé, 9 pàgines del butlletí.
Hi hagué canvis en el recorregut, la sortida fou des de Matadepera. S’anava a can Torrella, can Solà, el Cavall Bernat, can Pobla, on descansaven quinze minuts, i la Mola, on el temps neutralitzat per descans era de setanta-cinc minuts. El descens era pel mateix camí fins a can Pobla i d’aquí s’anava a can Robert, can Marcet, can Torrella i Terrassa. El pas per can Pobla, segurament, era una conseqüència de la presència del comte de Sant Llorenç del Munt, que va donar la copa de la cursa. Hi hagué la col·laboració de les entitats de Sabadell i Terrassa, així com dels Exploradors Barcelonins, que s’encarregaven de les comunicacions, i de la Guàrdia Civil. També de la Creu Roja.
Aquesta vegada van ser 19 els equips inscrits dels quals només n’hi va haver un que no es va presentar a la sortida. El temps de l’equip guanyador: 1h 35m 46s, aquest temps tampoc està gens malament si tenim en compte que la distància era de 19,5 km.
Hi hagué un cert canvi als equips. Si bé hi foren presents els equips del Centre Excursionista de Catalunya i dels Boy-Scouts, s’hi incorporaren entitats com el Futbol Club Barcelona, el Club Natació Barcelona, Terrassa FC… també hi havia un equip del Club Pedestre alemany, que, segons diu la crònica, va rebre “estrepitosos aplaudiments”.
L’equip guanyador fou, també, de l’Athlètic Sporting Club:
1r Rat Penat, de l’Athlètic S. C, compost per Antonio Blanch, Lluís Planell i Lluís Serra. Temps emprat: 1h 35m 46s.
De Sabadell hi participà només un equip, que es va classificar en setzena posició:
16. Sabadell, compost per Miquel Baltasar, Jaume Moratonas i Eusebi Pascual, amb un temps de 2 h 40m 5s. Aquests dos darrers atletes varen participar en les dues edicions.
La crònica finalitza amb un prec per part de la comissió organitzadora, que demanava que es fes constar que quedava altament agraïda a tots aquells que van exercir brillantment els càrrecs de jutges, controls, comissaris i cronometradors.
També volia fer constar que no es va manifestar la menor queixa ni cap protesta per part dels corredors.
A més a més…
El president del Centre Excursionista de Catalunya dels anys 1902-1915 i 1921- 1923 va ser Cèsar August Torras, que també va ser president honorari del Centre Excursionista del Vallès i del Centre Excursionista de Sabadell, ciutat en la qual des de l’any 1925 hi ha un carrer que du el seu nom.
Com serà el futur de la Mola? Així és el pla previst per al 2027
