L’Hamady va pagar 2.500 euros per pujar a una pastera sobreocupada per arribar a Espanya. Viatjaven 58 persones a una embarcació per a 35 persones. Primer, va refugiar-se a les illes Canàries, i després de fer un llarg recorregut, va aterrar a Sabadell. Procedent del Senegal, busca a la nostra ciutat una oportunitat per guanyar-se la vida i fugir de la fam. “Vinc a buscar un futur i a lluitar per la meva família”.
D’històries com la seva n’hi ha per escriure un llibre. Per la seu de Colors del Món, una entitat sabadellenca que ajuda els joves que migrants a construir el seu futur, han passat persones amb una realitat colpidora: un home, el Mody, que després de vuit anys a Sabadell treballant ha pogut viatjar al seu país per conèixer el seu fill.
O l’Abdul, que va aprendre a cosir als tallers de l’entitat i va trobar feina a una indústria gràcies a les habilitats apreses. “Són persones que tenen noms i cognoms, una història, una família. Són com nosaltres. No decidim on néixer”, exposa Montse Moles, des de Colors del Món. “Venen amb la il·lusió de treballar i poder enviar diners a la família, però no tenen ni idea de les complicacions que es troben en arribar”, afegeix Marta Lladó.
/ VÍCTOR CASTILLO
El camí és llarg: han d’aconseguir empadronar-se i treballar durant tres anys per a poder regularitzar la seva situació. Mentrestant, sobreviuen venent ferralla que recullen al carrer. “Es compra a 0,20 euros el quilo. Per aconseguir 30 euros al dia caldria recollir 150 quilograms”, explica l’Hamady. És el màxim que ha pogut sumar en un dia recollint ferralla. Però hi ha dies en què no recull absolutament res. Ara, la seva fixació és aconseguir papers per poder treballar legalment a alguna empresa. Després, fer butxaca o volar fins al Senegal. “Fa sis anys que no veig la família, els trobo a faltar”.
Una cinquantena d’entitats
Hi ha prop d’una cinquantena d’entitats a Sabadell que vetllen per acompanyar a persones immigrants. Hi ha parelles lingüístiques, una iniciativa del Consorci per a la Normalització Lingüística per instruir el català. O l’associació Semitsvetik, un centre familiar que promou la llengua i la cultura russes i ara dona escalf a refugiats que han arribat des d’Ucraïna. També entitats culturals, que volen preservar un tast del seu país a través de l’impuls de les seves tradicions a Sabadell.
A Colors del Món, els joves reben acompanyament burocràtic, aprenen l’idioma, reben un lot d’aliments frescos cada mes i treballen a un taller on posen a prova cada setmana la disciplina, la puntualitat i altres aptituds imprescindibles per trobar feina.
“Arriben sense papers, fan feines puntuals, i al taller de 18 a 20 h poden treballar a canvi d’una petita retribució econòmica”, exposa Montse Moles, també instructora de l’entitat. Cobren segons el que han treballat durant el mes. Fan bosses amb teles africanes, estovalles o llibretes que després l’entitat posa a la venda. “Hem tret nois del carrer, i això és molt satisfactori”, afegeix Lladó. I és que a la seu de Colors del Món, les petites victòries són sempre una gran celebració.
El canvi demogràfic de Sabadell en vint anys: del 4,6% al 14% d’estrangers
