[Editorial de l’11 d’abril de 2024]
Ja no és ni novetat i tristament ens estem acostumant a la utilització matussera de la inseguretat per part de certs grups polítics d’extrema dreta. Passa a tot l’Estat, a Catalunya –més ara, que hi haurà eleccions– i també a Sabadell. Una cosa és la sensació d’inseguretat i una altra, ben diferent, la inseguretat objectiva. Les dades. La realitat.
Com està Sabadell? Doncs bé, com expliquem a les pàgines 4 i 5 de la present edició, es van cometre 8.116 delictes considerats de criminalitat convencional, és a dir, aquells que tenen lloc a la ciutat físicament, no online. Es va produir un augment interanual mínim, del 0,5%, per sota de ciutats de dimensions similars com l’Hospitalet de Llobregat, Badalona i Terrassa, amb qui compartim encara més trets, per no formar part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. De fet, a la capital catalana, l’augment és del 10%. Això sí que pot ser preocupant.
Una altra cosa és el que trobem als barris i què en pensen els veïns. Alguns dels que hem consultat demanen millores en la vigilància dels carrers i també un reforç contra l’incivisme, més que la inseguretat. L’espai públic no es pot degradar, perquè convida a delinquir, segons estudis del sector. I la política tampoc ho hauria de fer, però lamentablement hi ha alguns sectors que s’han marcat com a propòsit espantar la població. Davant d’això, dades i objectivitat.
