Badia del Vallès es va constituir com a municipi independent el dijous 14 d’abril de 1994, just fa 30 anys. Per celebrar aquesta efemèride, el passat diumenge es va viure una jornada commemorativa a la plaça Major de la localitat vallesana. La cita va comptar amb jocs infantils i actuacions musicals. També es va poder veure l’exposició fotogràfica sobre la creació del municipi on s’explica com el Parlament de Catalunya va aprovar el febrer de 1994 la segregació de Badia dels municipis de Barberà del Vallès i de Cerdanyola i la creació del municipi número 944 de Catalunya: Badia del Vallès -actualment, n’hi ha 947-.
Badia, anteriorment coneguda com a Ciutat Badia, amaga moltes curiositats en menys d’un quilòmetre quadrat. De fet, és un dels municipis més petits, amb tan sols 0,9 km2 de superfície. Això explica que sigui un dels que té la densitat de població més alta del país, alhora que és un dels més joves de Catalunya.
Els seus orígens
El municipi té els seus orígens en la dècada dels 60, fruit d’un pla del govern espanyol que pretenia crear una zona d’habitatges a l’extraradi de Barberà del Vallès. L’indret acolliria l’arribada massiva d’immigrants, sobretot vinguts d’arreu d’Espanya. La construcció d’habitatge ha anat acompanyada històricament d’un sorollós moviment veïnal, reclamant més recursos i qüestionant els materials utilitzats en les edificacions.
En aquest sentit, la major part dels edificis de la població ja han complert més de 45 anys i l’ús de materials de poca qualitat i nocius per la salut, com l’amiant, han fet que l’estat de conservació de molts d’ells sigui objecte de crítiques i un motiu constant de les reivindicacions d’entitats. Les associacions continuen lluitant per la retirada d’aquests materials.
Una petita Espanya
Una altra curiositat és que Badia és una petita Espanya ubicada al mig de la comarca. Des d’un punt de vista geogràfic, el mapa del municipi reprodueix amb una precisió molt alta el mapa de la península Ibèrica i les Illes Balears.
Aquesta realitat, a més, es veu reforçada pels noms dels carrers i avingudes del municipi. Les vies públiques tenen noms geogràfics i estan situades aproximadament en el lloc corresponent del citat mapa. Així, al nord hi trobarem l’avinguda del Cantàbric, i més cap a l’est, podrem transitar per l’avinguda del Mediterrani.
