Ciutat

El mapa de l’amiant a les escoles de Sabadell: què hi ha previst i què hi ha pendent?

Hi ha previstes obres de desamiantatge a cinc escoles de Sabadell, però encara quedaran centres educatius amb fibrociment a les cobertes

La retirada de l’amiant de les escoles és un dels grans deures pendents a Sabadell. I un reclam històric de moltes famílies de la ciutat. Encara hi ha una desena de centres educatius que conviuen amb plaques de fibrociment; alguns que tenen les cobertes fetes íntegrament d’aquest compost tòxic i d’altres que el tenen localitzat en zones concretes.

La setmana que ve arrencaran les obres de desamiantatge a les escoles Ribatallada, Samuntada, Juan Ramon Jiménez, Roureda i Floresta amb un pressupost de més de dos milions d’euros que van a càrrec de la Generalitat. Està previst que aquestes tasques comencin el dimarts 25 de juny i s’allarguin fins al 29 d’agost, segons han notificat fonts del Departament d’Educació. Les mateixes fonts asseguren que els cinc centres podran començar el curs 2024-2025 amb total normalitat. L’alta toxicitat del tractament d’aquestes plaques, però, obliga que els centres quedin completament buits, en unes dates que no hi ha alumnes, però encara hi ha docents treballant.

La coberta de l’escola La Floresta / Juanma Peláez

Cobertes de fibrociment de l’escola Juan Ramón Jiménez / Juanma Peláez

Les obres contemplen eliminar el 100% de l’amiant  de les escoles Ribatallada i Samuntada. El desamiantatge als altres tres centres, en canvi, serà parcial. A les escoles Roureda i Floresta de moment no es retirarà el fibrociment de l’edifici del gimnàs; i a l’escola Juan Ramon Jiménez quedarà pendent l’habitatge del conserge i l’edifici d’obra vista.

I l’amiant que falta?

“Nosaltres no hem entrat en aquesta partida per retirar l’amiant”, lamenten des de la direcció de l’escola Calvet d’Estrella. Aquest centre de Ca n’Oriac, per exemple, té la totalitat de la coberta revestida d’amiant, un risc si es deteriora o es trenca, ja que desprèn partícules amb greus efectes per la salut a llarg termini. També els centres educatius Joan Sallarès i Pla, La Romànica, Pau Casals i Agnès Armengol – La Serra hauran d’esperar, almenys un curs més, per tenir les instal·lacions netes d’amiant.

Aquestes obres arriben un any tard

Aquests treballs que arrencaran després de Sant Joan estaven previstos per a l’any passat. A última hora, però, la Generalitat va posposar les obres, encara que s’havia compromès a iniciar-les durant l’estiu de 2023. La decisió va despertar la indignació i l’enuig de les comunitats educatives dels centres afectats, que en alguns casos havien fet mans i mànigues per deixar-ho tot enllestit abans del 22 de juny perquè les obres poguessin començar de forma immediata. Dels sis centres on s’havia d’actuar, només es va realitzar el desamiantatge de l’escola Arraona i es van aparcar els treballs a la resta de centres perquè el concurs per licitar les obres va quedar desèrtic, com va justificar Educació a les direccions de les escoles en una carta.

L’altre motiu de conflicte és la pèrdua dels casals d’estiu. Com que el procés per retirar l’amiant és tòxic i s’allargarà tot l’estiu, els centres afectats s’han vist obligats a suspendre els casals. Aquest serà el segon curs sense; amb l’agreujant que l’any passat va perdre’s en va, ja que les obres no es van acabar materialitzant. Les AFA de les escoles ja han teixit relació amb altres escoles del barri per no deixar els infants sense la possibilitat de participar en un casal a prop de casa. 

Cobertes fetes d’amiant de l’escola La Roureda / Juanma Peláez

“Era un material molt econòmic”

Per què hi ha tantes escoles amb recobriments de fibrociment? Cal remuntar-se als anys 50, 60 i 70, detalla l’arquitecte sabadellenc Cesc Camps. “Era un material prefabricat que permetia fer una coberta reindustrialitzada, lleugera, fàcil de muntar i amb un sistema per evacuar l’aigua ja incorporat”, assevera. A banda de ser una de les opcions més econòmica. El mateix material va popularitzar-se per construir fàbriques, escoles i “fins i tot granges o habitatges”. “Lògicament, no es coneixien els efectes negatius”. Camps alerta que és “una necessitat” reemplaçar aquest material, ja que “les partícules que allibera quan es trenca o es manipula són cancerígenes.

Josep Tarrés, pneumòleg: “Anem tardíssim i malament per treure l’amiant a les escoles”

Comentaris
To Top