[Per Marc Argemí, periodista]
Si heu vist pel carrer a una colla d’adolescents ballant davant d’un telèfon, o persones més entrades en anys fent tot un seguit de moviments maquinals com si fossin zombis davant d’un gos, és molt probable que sapigueu com és Tik Tok des de fora. Des de dins, l’experiència de consum d’aquesta plataforma social de vídeos curts és enormement addictiva. Les hores que hom es pot quedar veient el que pengen la resta d’usuaris –que agafen de la mateixa xarxa idees, músiques, diàlegs i efectes– passen volant. I així, a cop de tenir els usuaris enganxats, aquesta plataforma de nom onomatopeic i origen xinès ha estat un dels entreteniments digitals més populars arreu del món durant la quarantena a la qual hem estat reclosos pel coronavirus. Si en el camp professional el gran guanyador han estat les aplicacions de videoconferència, com Jitsi, Zoom o Meets, en l’entreteniment Tik Tok està arribant a fer la guitza a l’estrella del moment fins fa només uns mesos, Instagram.
Com Facebook, Twitter o el mateix Instagram, el mèrit del fet que un es quedi a Tik Tok més temps del que havia pogut preveure correspon a l’algoritme de recomanació. Sí, el sistema que vindria a ser el guia turístic o el conductor d’una jam session: aquell que ens va portant d’un contingut a l’altre sense parar. Els sistemes de recomanació rutllen a tot arreu, i ens influeixen constantment en la presa de decisions. Estan a Netflix per veure pel·lícules, a Amazon per a la propera compra, i a qualsevol indret on algú ens estigui prestant un servei o venent un producte. És la versió artificial de la persona que a la parada del Mercat Central et recomana aquella síndria que ha sortit tan bona o aquells tomàquets que ja vas comprar la setmana passada i havien agradat a casa.
Fa uns dies, els creadors de Tik Tok van revelar alguns dels criteris del seu sistema de recomanació. El primer factor que cita és l’anàlisi de les teves pròpies interaccions: els vídeos que t’agraden, comparteixes i comentes, els usuaris als quals segueixes i el contingut que crees. Com més similitud, probabilitat més alta d’aparèixer a la teva pantalla. El segon criteri és la informació que conté el vídeo en forma de hashtag, música o sons, en la mesura que s’assembla a les preferències que inicialment s’han marcat. En tercer lloc, tenen present el lloc des d’on es consulta l’aplicació, l’idioma amb què s’ha configurat el mòbil i elements tècnics similars.
Com la Coca-Cola, aquí el secret està en els pesos de cada ingredient. La combinació de factors és la clau de l’èxit. El fet que un vídeo es vegi fins al final, per exemple, és un senyal de més pes que el fet que comparteixis país de residència amb el creador del vídeo. I, a diferència d’Instagram, a Tik Tok el gran volum de seguidors no és un factor tan directe per aconseguir que un vídeo es transformi en viral: ni això, ni que algun contingut anterior hagi triomfat molt. D’aquesta manera, Tik Tok permet a usuaris novells assolir la fama per dreceres més senzilles que Instagram, on el nombre de seguidors és un indicador que pesa més, fins al punt que no només diu quelcom del teu èxit passat, sinó que indica les probabilitats que tinguis èxit en el futur. A Tik Tok, en canvi, més fàcilment hi ha usuaris amb pocs seguidors i desenes de milers d’espectadors en algun dels seus vídeos. I a l’inrevés, és clar: les patacades poden ser més sonades. És menys previsible.
Si Tik Tok és una jungla, Instagram és un hortet. Si vols fama fàcil amb un ball més o menys afortunat, confessions inconfessables de veracitat dubtosa, el gregarisme de Tik Tok és el teu recurs. Si, en canvi, vols conrear una audiència, anar-la mantenint i fer-la créixer, el teu lloc és Instagram.
