[Per Tona Codina, publicista]
Inspirar confiança i digitalització accelerada. Qui més que menys ja sap que aquestes són dues de les grans tendències en comunicació que ens ha portat la Covid. Com afecten aquests nous mantres les eleccions de demà? Us poso un exemple aplicat a comunicació institucional que m’ha cridat l’atenció, perquè la missió no és gens fàcil.
ELECCIONS SEGURES: Ens diu Ismael Peña López, el director general de Participació Ciutadana de la Generalitat, a Catalunya Ràdio, fent gala d’una gran loquacitat que “ho hem de preveure tot, fins i tot el meteorit, però el que hem de pensar és que tindrem unes eleccions relativament normals”. En el marc d’una entrevista que li fa Laura Rosel a Catalunya Ràdio, destinada a inspirar confiança als votants, un periodista de la taula posa en dubte el tema de la seguretat, però ell respon convençut: “Tot i que el local electoral serà molt segur i extremarem les mesures, no és una bona idea moure cinc milions i mig de persones en el pic d’una pandèmia. Aquestes persones probablement no es contagiaran al local electoral, però si creuen que aquell dia tenen carta blanca per quedar-se a una terrassa del bar, per fer un dinar familiar, per celebrar la festa de la democràcia, etcètera, aquí tindrem un problema gravíssim, perquè la gran excepció és per anar a votar […], no estem exceptuant anar a dinar al bar”.
Missió acomplerta. Peña López transmet normalitat, un risc de contagi molt baix i passa la responsabilitat als que anirem a votar. Bravo. Com a cas d’èxit de comunicació preventiva, si la cosa va bé, funciona. Ell mateix reconeix que les dues grans dificultats d’aquestes eleccions són els problemes de logística i de legitimitat, per com n’està sent de complicat configurar els locals electorals i per la gran abstenció que es pot generar. Sap que votarem amb el cor encongit, però té clar l’objectiu –una participació baixa seria fatalíssima– i s’explica amb un estil directe i al gra. Basculant entre reconèixer el risc i assegurar que les mesures hi són. Fins i tot deu haver convençut algun escèptic d’anar a votar.
KEEP CALM: Pel que fa a l’hora en què tindrem els resultats, també la toca bé suggerint que el diumenge ens ho prenguem amb calma. Crispetes per als espectadors i pizza per als periodistes. Rosel li pregunta si tindrem els resultats el mateix diumenge i ell respon que sí, que entre que cal comptar les paperetes amb guants i que el vot per correu tindrà més volum del que és habitual, calcula que cap a quarts d’onze de la nit es podran saber. Si tot passa segons el previst, aquest senyor ha fet plena com a missatger institucional i s’ha guanyat el sou.
I la transformació digital? Per què no podem votar on-line?
L’altra tendència, dèiem, és la digitalització accelerada. Som-hi, doncs. Si estem com estem amb aquesta pandèmia que encara ens amenaça; si la tecnologia impera i ara és tot tan digital, com és que el 2021 no podem votar encara per internet? Seria la solució, no? Evitaria córrer riscos i estigmatitzar les persones que tenen la Covid fent-les anar a votar en una franja horària concreta. Pel que en sé, sembla que encara no es pot aplicar un sistema prou fiable, que garanteixi que el vot sigui secret i s’hagi emès amb total llibertat. A hores d’ara només Estònia ha implantat el vot electrònic i altres països que ho han provat, com França o Alemanya, ho han deixat estar perquè no permet verificar el procés. Així que va per llarg. A veure si això també s’accelera.
Així doncs, paciència i mascareta, gel i bondat. Quin dia més boig, demà, amb les eleccions més marcianes mai viscudes.
